Pell Salada

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Sal,
Pell de platja, i de mar,
De cala solitària, i blanca
De petjades sobre l'arena,
Pell de vent de tramuntana,
Salada i bruna,
Blanca i altiva et mira la lluna,
Prest corre el vent a dormir sobre teu.
I s'adorm arrupit pel caliu,
I somriu,
Amb la música estelada,
De fada,
De la teva veu.

Comentaris

  • Amb ritme propi[Ofensiu]
    Xanxaneta | 23-09-2005

    Fa molt de temps que vaig descobrir aquest poema i me'l vaig guardar a l'ordinador, però no recordava que fos teu i avuí ho he constatat.
    És un poema molt musical que té un ritme propi, sobretot a partir del sisé vers.
    El final m'agrada especialment perquè desprén màgia.

    Et seguiré comentant!

  • Aquesta és meva ;)[Ofensiu]
    Ilargi betea | 04-06-2004 | Valoració: 9

    M'agrada molt aquest poema, segurament hi te molt a veure que en poques línies has dit moltes de les coses que m'identifiquen (com la fada, la lluna...) i d'altres que m'alegren la vida (el mar, la sorra de la platja...).
    Maquíssim!