Pel carreró

"Era nit tancada, sense saber com, havia perdut la noció del temps i ara hem trobava sol, a l'entrada d'aquell fosc carreró, que esperava pacientment el moment d'engolir-me en les seues profunditats. Vaig respirar fondo, vaig encendre un cigarret i amb els punys apretats, sense saber si alló era bona idea o per contra seria la pitjor decisió de la meua vida, hem vaig endinçar en la penombra.

Instantaniament hem va envaïr una extranya sensació, una força m'estirava més i més endins de la foscor. Mentre la meua ment em cridava que fugira d'aquell lloc i no tornara mai més, el meu cor m'empenyía amb més força. Sense ni adonarme'n havia recorregut més de dos-cents metres. Al girar-me per mirar a la meua esquena hem vaig trovar enmig d'un oceà de penombra, inhospit i desafiant. Arrivats a aquell punt, vaig desconectar la ment i vaig deixar-me anar, abandonat a la sort que el destí m'havia reservat. No se si vaig vagar durant deu minuts o deu hores, res recorde excepte foscor i soledat. I en aquell momentt allí estava, una petita porta enfonsada darrere de dos escalons, humil i vella, però al mateix temps amenaçant. Vaig dubtar, però una atracció suicida em va fer posar la ma sobre el pom, firar-lo i entrar de cop.

Res. No hi havia res, no era més que una cambra ombrívola, a penes una taula amb dos cadires i una bombeta nua penjant del sostre. Al fons una llibreria, plena de volums oblidats d'autors desconeguts. Al costat, altra porta, aquesta més gran, amb relleus tallats a má. Al obrir-la un difús raig de llum hem va guiar al centre d'aquella diafana estança completament buida de mobiliari i d'un blanc que quasi enlluernava. Al tancar la porta a les meues esquenes, m'envaí una sensació indescriptible. El meu cos es va sumir en un estat eteri, sense sensacions, vuit, agradable; la ment en blanc, ni alegries ni preocupacions, una sensació artificial de benestar va comensar a recorrer-me. D'improvist, com un llampéc, el meu cap em va enviar un ultim missatge: estava caent en aquell vuit i tenia que sortir. El vaig ignorar. Vaig seguir caent en aquell pou de tranquilitat almidonada. Encara estic allí."