Pel carrer de la Tendresa

Sóc un jove home. M'agrada passejar pel Parc de la Vida. És tant sorprenent. I m'agraden i enriqueixen les sorpreses.

Tot passejant, trio el carrer de la Tendresa. Les seves voreres m'inviten a fer petjades dolces, gairebé musicals.

Noto i el reconec, un copet a l'esquena. Em giro i ja el tinc davant meu. L' amic Follet.

-Hola Joan.
-Hola Follet…. Em dius el teu nom ?
-El nom meu és….. TENDREDOLÇ
-Segur ? Fa joc amb el nom del carrer.
-Tu has preguntat.
-I em sembla que…
-Joan, som molts Follets i ens adaptem al moment. Som FOLLETS de TEMPS PRESENT.
-Deixem-ho!!!! Què expliques ?
-M'ha fet patxoca veure't per aquest carrer.
-Què vols dir ?
-Doncs que tu Joan, com home, passegis per aquest carrer de la Tendresa.
-M'agrada el nom del carrer.
-T'agrada la tendresa ?
-Sí.
-La Tendresa és una paraula femenina… una….. I tu….?
-Avui em sembla que tens ganes de gresca… Insinues que jo com home no puc ser una persona amb tendresa?
-Em costa acceptar-ho.
-Sóc una persona sensible i oberta a expressar-me amb tendresa.
-I no t'has trobat que la gent ho qualifica com debilitat, com manca de personalitat?
-No. Per mi TENDRESA és una actitud humana, prescindint de femenina o masculina, molt dolça i acollidora. Parlar amb tendresa. Mirar amb tendresa. Són vivències meravelloses.
-Doncs és la primera vegada que ho sento això !! Em descol·loques, Joan.
-La Tendresa és contagiosa i afavoreix un clima de relació, diàleg, respecte, molt bons i enriquidors. Ben lluny, per part meva, de creure i sentir que ser tendre és ser dèbil.
-Ets un bitxo raro.
-No t'ho accepto.
-Els homes que he conegut no són tendres. No ho valoren.
-Doncs ja pots començar a canviar d'amistats i a descobrir altra gent tendre.
-M'animes a crear i a cercar a més gent com tu ?
-Sí.
-Ja t'ho explicaré. Fins aviat !!

Vaig continuar passejant pel carrer de la Tendresa. I expressament no vaig voler mirar si la gent que també passejava era dona o home.