Pau

Un relat de: emmi7

Aquella que de les meves mans
Rebi bella flor d'abril
Aquella que amb petons
Aturi qualsevol guerra

Aquella que els meus ulls
Segueixin tot i jugar-se la vida
Aquella que va canviar religions
Amb la seva forma de somriure

Tan sols a ella admiro
Tan sols amb ella camino
Em dona la mà i em guia
Entre la foscor dels dies

Ella es diu PAU
I tot i no estar present
Sempre s'obre camí
I acaba triomfant.

Comentaris

  • Arbequina | 13-11-2006

    Sí, visca la pau!
    M'ha agradat la teva poesia, sobretot per la temàtica.
    Jo també en tinc un , de poema dedicat a la pau, per això m'ha encuriosit el títol d'aquest.

    Una abraçada.

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de emmi7

emmi7

1 Relats

1 Comentaris

622 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:

Últims relats de l'autor