Pau, Marisa i Cia (Parents i altres delictes televisats VIII - XII)

Pau, Marisa i Cia
(de la série Parents i altres delictes televisats VIII - XII)
I
(Fosc. Un pub de mala mort. Apareix la Maria Lluïsa, més coneguda al barri com a Marisa. Encén els llums i la ràdio. Sona una musiqueta que ràpidament s'acaba per donar pas a l'informatiu:)
Veu en off: Encetem la informació cultural. Avui, la jove directora Margarita Abad ha començat el rodatge de la seva nova pel.lícula. El film s'ha començat a rodar als carrers del barri centre de la Ciutat de l'Est. Els periodistes del cor han comentat la dificultat per fotografiar a la jove promesa de la Ciutat de l'Est. Volen assabentar-se del nom del seu nou amant.
(Marisa apaga la ràdio)
Marisa: Xafardaries! Que dura deu ser la vida dels famosos...Segur que la legió de paparres informatius la persegueixen per saber la identitat del seu nou amant, que segurament deu estar carregat de diners.
(Apareix neguitosa i correns Margarita Abad, la Marga)
Marisa: Què li passa res, senyora? Què no es troba bé? Què la persegueix algú?
Marga: No em faci preguntes i posi'm una til.la.
Marisa: Una til.la? Però si només tinc cafès i begudes alcohòliques.
Marga: Posi'm el que vulgui!
(Margarita Abad es treu les ulleres de i el mocador del cap)
Marisa: Ostres! Però si vostè és la Margarita Abad!
Marga: Sssxxt! Calli! Calli! No ho digui tan alt!
Marisa: (emocionada) Qui ho hauria dit que en aquest bar hi vindria una estrella!
Marga: No he tingut cap més altre opció. Els paparazzis no em deixen tranquil.la.
Marisa: Em firmarà un autògraf?
Marga: I tant! ( I li firma)
Marisa: Segurament l'emmarcaré i el posaré a l'entrada.
Marga: No n'hi ha per tant! No exageri! No sóc tan important com diuen...(modesta) Només he fet tres pel.lícules.
Marisa: I el seu amant misteriós, qui és?
Marga: (molesta) Oh, no! Em pensava que vostè no era com els altres...Però, que s'ha cregut!
Marisa: Perdoni. Té raó. No hi tinc cap dret. No la volia molestar. Normalment sóc molt respectuosa amb la vida dels clients.
Marga: Bé, per fer-la contenta, només li diré com és el meu amant si vostè em promet que no ho dirà a ningú i en el cas que vingui un periodista li dirà que no m'ha vist pas; d'acord?
Marisa: D'acord. Tracte fet. Li ho prometo.
Marga: (tot prenent la beguda) El meu amant, el Xavier, el Xavi, no és cap persona famosa, ni rica, ni treballadora. El vaig conèixer en una sala de festes. Ell deia a totes les noies que era el professor de ball. Vaig ballar amb ell i no vaig poder evitar caure en els seus encants. Ballava molt bé i em vaig empassar allò del professor de ball. Quan vol és tan dolç i encissador!
Marisa: Per què diu quan vol?
Marga: Perquè ha canviat, ja no és com abans. Ha degenerat molt.
Marisa: Per què?
Marga: No ho sé. Només sé que després de conèixe'ns vàrem sortir junts. Em va dir que si realment estava enamorada d'ell que li ho demostrés.
Marisa: I perquè li deia això?
Marga: Per què s'havia quedat sense feina i jo no feia res per ajudar-lo. Em va dir que li havien embargat la casa i que vivia en una pensió.
Marisa: I què va fer?
Marga: Com a prova de bona voluntat i per demostrar-li el meu amor li vaig dir que vingués a viure a casa. Des de llavors porta tres mesos i ja en començo a estar farta.
Marisa: Per què?
Marga: És un gandul. No fot res. No busca feina.
Marisa: Potser està passant una mala temporada.
Marga: Això és el que em va dir ell pocs dies després d'estar-se a casa. Fa setmanes que passa una mala temporada. Tinc la sensació que em manipula, i quan pretenc desfer-me'n d'ell, es posa dolç com la mel i em fa un dels seus plats predilectes: vedella amb bolets. Llavors estem tots dos contents i a mi em cau la baba i...
Marisa: I què? I què més?
Marga: No, res, res, tinc ganes de fotre'l fora de casa i perdre'l de vista.
Marisa: I perquè no ho fas?
Marga: Perquè...perquè...ai, no ho sé!
Marisa: Sí, que ho saps! En el fons l'estimes!

Marga: No ho sé, potser sí o potser no. Quan el vaig conèixer l'estimava amb bogeria, però cada dia me l'estimo menys.
Marisa: Vedella amb bolets? Em recorda el plat que menjava de petita amb els meus germans. Precisament tinc un germà que es diu Xavier i que fa temps que no en sé res. Què en saps del seu passat?
Marga: Poca cosa. Ell sempre diu que quan dues persones s'estimen que els cognoms i l'arbre generacional no importa.Ell no em parla mai del seu passat.
Marisa: I els seus pares? I sa mare? Què en saps?
Marga: No ho sé. Només sé que quan parla de sa mare ho fa amb respecte i admiració. Com si fos una deesa de l'espectacle!
Marisa: Que és estrany tot plegat!
Marga: Espero que comprenguis que si fujo del periodistes no és tan per mi sinó pel que puguin dir d'en Xavier. No vull que es riguin d'ell quan sàpiguen que convisc amb un aturat gandul.
Marisa:(mira el rellotge) Jo de tu em tornaria a posar el mocador i les ulleres. Ara començarà a venir gent...
Marga: Tens raó. I tu, quan temps fa que tens aquest local?
Marisa: No fa gaire. He lluitat molt per tenir-lo. Sempre he treballat de cambrera i d'altres feines. Somiava en tenir el meu propi local i ara, ja el tinc.
(Apareix la periodista que entrevista a Joana)
Periodista: Per casualitat han vist a la famosa directora Margarita Abad? La busco pel meu programa 128.
Marisa:(seca) No, no, no la he vist pas.
Periodista:(a Marga) I vostè? L'ha vist?
Marga: Jo? Oh, no,no,no la conec!
(La periodista marxa. Marga i Marisa somriuren. Marisa torna a engegar la ràdio. Sona una melodia de fons. Les llums s'apaguen.)

II

(Un antre de teatre. Al finalitzar l'espectacle, el director del local pretén fer fora al Pau, protagonista de l'obra. Hi ha rumors que algú ha pres diners de la caixa. El director creu que és en Pau)
Pau: Què vol?
Director local: N'estic fart de tu.
Pau: (irònic.Ja s'ha mig desmaquillat) Què he fet malament aquest cop, senyor Director?
Director local: No és aquest cop, són molts cops!
Pau: No l'entenc.
Director local: Els teus numerets ja no fan cap gràcia.
Pau: I què vol que faci? No sempre és fàcil agradar el públic.
Director local: I suposo que tampoc no és fàcil mantenir certes relacions amb el personal masculí d'aquesta casa, oi?
Pau: De la meva vida privada no n'ha de fotre res.
Director: No m'agrada el que fas. No m'agrada el teu número. No m'agrada com ets. No m'agrada com et relaciones amb el personal i amb els clients.
(Ja s'ha desmaquillat del tot.S'acosta molt aprop del director)
Pau: I què té de dolent això? Té enveja perquè no l'he tractat prou bé? O potser és que no entén el numeret que estic fent ara?
Director local: Deixa'm! Deixa'm estar! No m'agrada el numeret del pallaso!
Pau: No és un pallasso. És una pallassa que es diu Cornèlia.
Director local: No m'agrada el que fas i per això he vingut per fer-te saber personalment que et faig fora del meu local.
Pau: Què? Com? Però encara no s'ha acabat el contracte!
Director local: Més ben igual! No m'agrada la gent que roba la recaudació del dia.
Pau: I a mi no m'agrada gens la gent que no paga al seus treballadors.
Director local: Per què ho has fet?
Pau: De què carai haig de viure?
Director local: Ves-te'n! Però abans vull que passis pel meu despatx. Vull que firmis la baixa voluntària.
Pau: Voluntària?

Director local: Si no ho fas, et denunciaré per trampós i lladre.
Treu-te aquesta roba! Fots pena! Et vull al meu despatx ara mateix! (el Director del local marxa seriós.En Pau un cop desmaquillat es canvia de roba i es vesteix de carrer.Treu una maleta i comença a fer la maleta. Comença a posar-se nerviós. Ple de colèra llença un pot de maquillatge contra el mirall i el trenca)
Pau: Merda! Merda! Merda! I ara què? I ara que faré? On haig d'anar? En Leo em va dir que si un dia em quedava penjat sempre podia anar fer de 'Dragqueen' a la seva discoteca. 'Dragqueen'? Abans prefereixo fer de pallasso. Ara tant és! Més igual! Sóc un desgraciat! Sóc pitjor que una puta humiliada! Per què? Per què m'ha de passar a mi? Vaig sortir de protecció de menors, vaig entrar a treballar en aquest món, igual que la meva mare, la meva mare, vés a saber on ha anat a parar? I la tia Lola ja ha sortit de la presó? He treballat en molts tuguris i antres de diverses ciutats i ningú m'havia tractat tan malament com aquest malparit! Sí, senyor director sóc un bon lladre i mariconet de merda! I què!
Ara em trobo al carrer...Què puc fer? Què puc fer?
Si almenys sabés on són els meus germans? On és la Joana? On és l'Enric? On és la Maria Lluïsa? On és en Xavier? On és en Santiago? On cony són? Què faig? On vaig? Potser si els busco ells m'ajudaran. M'hauria de reunir amb ells. Si sabés on són potser em donarien un cop de mà. Els necessito. On són?

III
(Fosc. Entra Marisa. Obre les llums.Deixa les claus sobre la barra del seu pub. Encén la ràdio. Sona una bonica cançó.Es posa a escombrar. Entra la Trini, la cambrera. Apaga la ràdio.Bronca)
Marisa: Has vist Trini quina hora és? (Trini no contesta) Realment la puntualitat no és el teu fort.
Trini: Ho sento, Marisa. M'he trobat enmig d'un embús.
Marisa: Vigila la barra. Ara vinc. Vaig al magatzem a revisar quantes caixes de cervesa ens queden.
(Marisa surt. Apareix en Pau amb un posat de despistat i trist.S'asseu a la primera taula que troba.Trini l'observa)
Pau: (parlant sol) Sóc un desgraciat! No els trobaré mai! Mai!


(Apareix Marisa. No reconeix al seu germà que porta unes ulleres fosques)
Marisa: No et quedis aquí parada! Vés a servir aquell client!
Trini: Bona tarda. Què vol beure?
Pau: Un whisky ben carregat.
Trini: Un whisky ben carregat aquestes hores de la tarda?
Pau:(molest) Què hi ha algún inconvenient?
Trini: Oh, no, no...
(Trini torna al taulell i prepara el whisky. La Marisa se'l queda mirant)
Trini: Tu
que diries que és aquesta persona, un noi o una noia?
Marisa: Porta una bona melena però evidentment que és un noi.
Trini: Doncs quan ha entrat jo no ho tenia tant clar.Què et passa? Què el coneixes? Per què el mires tant fixament? Què has vist un fantasma?
Marisa: Estic confosa. Aquesta persona la conec.
Trini: Jo no l'havia vist mai.
Marisa: És una persona propera a mi.
Trini: Qui és? Un novio? Un amic? Un veí?
Marisa: El molt puta va marxar a l'estranger sense avisar a ningú. Durant un temps em va enviar unes quantes cartes i després res de res. Em va deixar d'escriure. Vaig perdre la seva adreça i em va ser difícil trobar-lo. Vaig buscar la seva adreça al llistín telefònic i res de res. Amb la resta dels meus germans m'ha passat el mateix.
Trini: Germà? Tens una germà? Ostres!
Marisa: Quan em pensava que no en sabria mai més res, me' trobo al meu bar demanant-me un whisky ben carregadet. Deixa'm, ja li portaré jo. (S'acosta a la taula d'en Pau) Tingui, el seu whisky i a més a més un parell de tapes de fruits secs.
Pau: A que es deu tanta generositat?
Marisa: Convida la casa!
Pau: Ostres! Déu meu! Però si tu ets, ets la Maria Lluïsa!
Marisa: Vine germanet, per fi t'he trobat!
(S'abracen emocionats.)
Pau: Perdona'm Maria Lluïsa. Perdona'm per marxar sense dir-te res. Ho vaig haver de fer. Era una oportunitat d'or. He estat treballant en diferents llocs. Oh, maleït sigui! Ara, m'he quedat sense feina. Estic desesperat!


Marisa: No et preocupis, Pau, si vols pot quedar-te aquí uns dies fins que tornis a trobar feina.
Pau: Oh, és fantàstic! (S'abracen de nou. Fosc)
IV
(Pub de Marisa. Ambient de festa. Local guarnit. És la festa major.Apareix el secretari de l'Enric i la periodista s'asseuen al costat de dos clients que van força contents)
Client l: Vinga Marisa posa més música!
Client 2: Posa'ns una altre gerra!
Secretari: Jo en vull una!
Periodista: I jo una altre!
Trini: (a Marisa) Què faig Marisa? No has vist com van?
Marisa: Porta'ls-hi l'última gerra.
Trini: Tinc por.
Marisa:Si segueixen així els haurem de fer fora.
Pau: Una nit és una nit. No pot passar res, oi?
Trini: Si que pot passar. La policia ja ens té catalogats com a local número u d'escandols nocturns.
(Trini serveix les gerres.Els clients taral.legen una cançó.)
Trini: Aquestes són les últimes gerres i després marxin o encara ens vindrà la policia.
Client 1: Oh, sí! Quina por! (enfoten-se'n) Els aviso per última vegada que si no cumpleixen la llei dels locals nocturns trucaré a la policia!
Client 2: Oh, no, no, no es posi així! Ha de comprendre que només és festa major un cop a l'any.
Secretari: Jo no riuria tant...he vist com dos policies venien cap aquí. Potser volen fitxar-nos a tots.
Pau: Policies? Oh, no! Només em faltava això!
Periodista: (que ja comença anar una mica borratxa) Policies? Oh, sí, què bé! Els treuré pel meu programa!
Marisa: Que vinguin. No tinc res per amagar.
Pau: Oi que la porta del magatzem l'hem deixat oberta?
Marisa: Em sembla que sí.
Pau: L'aniré a tancar.
Trini: T'acompanyaré. És millor que comencem a tancar.
(En Pau i la Trini desapereixen. Apareix la policia. Sentim els crits de la Trini i en Pau)
Veu Trini: Pau, deixa'm, deixa'm!
Veu Pau: M'has d'ajudar! Necessito la teva roba!
Veu Trini: No me la vull treure!
Veu Pau: Treu-te-la! Deixe-me-la! M'has d'ajudar! Em faràs un favor! Em persegueixen.
Marisa: Què passa per allà dins?
Policia 1: Algún problema?
Marisa: Oh, no, no, cap.
Policia 2: La podem ajudar? Hem sentit el xivarri dels seus clients i ara hem sentit aquests crits d'allà dins...no té cap problema?
Marisa: Oh, no,no...Espero que en Pau i la Trini no els hagi passat res.
Policia 1: Què ha dit alguna cosa, senyora?
Marisa: Oh, no, no...
Secretari: Voldràs dir que estaran fent aquell parell allà dins.
Marisa: Calla, calla! En aquests moments estic confosa...creia que era una mica homosex...
(Marisa mira amb cara de pomes agres els policies)
Policia 1: Homosexuals?
Policia 2: (cansat) Només ens faltava això per acabar la nit...un local d'homosexuals!
Client 1: (S'arrepenja al poli 1) Ei, tu! Vols gresca?
Client 2:(Recolzant-se a l'altre poli) Vinga canta amb mi: la,la,la!
Marisa: Aquest no és un local d'homosexuals!
Policia 1: No dissimuli!
Policia 2: Tinc la impressió que ens amaga alguna cosa.
Marisa: Jo no amago res. I a més a més, al meu local hi deixo entrar qui em dona la gana!
Client 1 : Molt ben dit!
Client 2: La, la,la!
Secretari: Bravo, bravo!
Periodista: Un moment! Un moment que ho gravo! Hip,hip,hip...com anava la càmara? (S'aixeca de la cadira i cau desmaiada.Ningú s'immuta)
Policia 1: Callin d'una vegada!
Policia 2: Hem vingut per posar-li una multa i també perquè estem buscant una persona.
Marisa: (espantada) Qui busquen?
Policia 1: Busquem a un tal Pau que treballava al local 'Vibraciones' i està acusat de robatori.
Marisa: Què diu que què?
Policia 1: No dissimuli dona, sabem que sap on és.
Marisa: Jo? Ai,no ho sé!
Policia 2: Tinc la impressió que ens està enganyant...
Policia 1: El coneix?
Marisa: (nerviosa) Bé, sí, no...
Policia 1: En què quedem?
Marisa: Es trobava malament i ha marxat.
Policia 1: Aaaahhh, ho sigui que reconeix que el coneix i a sobre ha estat aquí.
Client 1: És el seu germà! És el seu germà!
Client 2:(segueix cantant) La, la,la!
Secretari:(als polis) Escoltin (referint-se a la periodista) què en fem d'aquesta dona?
(Ningú escolta el secretari)
Policia 1: Haig d'avisar-la que si ens diu alguna mentida ho pagarà car!
Policia 2: Haurem de registrar tot el local...
(Apareix en Pau vestit amb l'uniforme de cambrera de la Trini)
Pau: Ja he arreglat tot el material del magatzem...Ai, i que voldran aquests policies tan trempats?
Marisa:(sorpresa/li segueix el joc) M'alegro apreciada cambrera que ja hagis acabat la feina. Si no tens res més a fer ja pots marxar cap a casa.
Policia 1: Com es diu la seva empleada?
Marisa: (dubtant) Es diu...
Pau: Paula!
Policia 1: Bé, Paula, ara et farem unes preguntes.
Pau: Estic preparada.
Policia 1: Ha vist un tal Pau per aquest local?
Pau: Ai, no sé a qui es refereixen.
Policia 2: Què vol dir...que no el coneix?
Pau: No, no, no sé qui és.
Policia 1: És el germà de la seva mestressa que està acusat de robatori i per això l'estem buscant.
Pau: (tallat) Ah, ah sí?
Policia 1: Què vol dir que el coneix?
Pau: L'he vist un parell de dies per aquí.
Policia 1: (a policia 2) Em sembla que d'aquestes dues no en traurem gran cosa. Haurem de regirar el local.
Policia 2: Tens raó.
Policia 1: (a Marisa) El meu company registrarà el magatzem...
Marisa: Però, però per fer això no necessiten alguna ordre?
Policia 1: Ah, i a més a més si trobem el seu suposat germà l'haurem de detenir a vostè per amagar delinqüents.
(Policia 2 desapereix i crida al policia 1)
Veu del policia 2: Agent, agent, vingui, ràpid, vingui...
(El policia 1 desapereix)
Marisa: (molt enfadada) Ja m'explicaràs, Pau, què és tot això del robatori. Quin enrenou! I és pot saber perquè vas vestit així?
Pau: Ara no t'ho puc explicar.
Marisa: Quina barra!
Pau: Em persegueix la policia.
Marisa: Per què? Què has fet?
Pau: Només vaig robar els calers de la recaudació del teatre.
Marisa: I per això et busquen com un assassí?
Pau: Ja saps que en aquesta ciutat la justícia és molt severa.
Marisa: I per què t'has vestit així?
Pau: És l'única manera que no em reconeguin.
Marisa: I els crits de la Trini?
Pau: Li he demanat que em deixés la seva roba i no me la volia deixar. He insistit molt i no me la volia deixar. Ella s'ha resistit i llavors he hagut de forçar-la una mica.
Marisa: Què dius que has fet? Què has maltractat a la pobre Trini per tranvestir-te una mica?
Pau: Bé, explicat ràpid seria això. Ella s'ha desvestit i m'he posat la seva roba. I ella la meva.
Marisa: I per què cridava?
Pau: Estava espantada.
Marisa: I per què no m'ho deies abans que tenies problemes?
Pau: T'ho volia explicar tot. Quan he sentit la veu dels dos policies ha sigut massa tard i
he decidit fer això perquè no m'enganxin.
Marisa: Estàs boig!
Pau: Bé, no és tan estrany, ve de família...
Marisa: Ets un degenerat! Com has pogut tractar malament la pobre Trini?
Secretari: Què hem de fer amb aquesta dona? Què hem de fer?
(Apareixen els dos policies acompanyats de la Trini plorant)
Policia 1: Qui és aquesta dona vestida de cambrer?
Policia 2: Espero que tinguin una explicació del perquè estava aquesta dona sola tancada a les fosques al magatzem i plorant...
Marisa: És la meva empleada.
Policia 1: Però la seva empleada no és la noia que té al seu costat?
Marisa: Bé és que en tinc dues d'empleades.
Policia 1: I es pot saber que feia tota sola a dins el magatzem i a les fosques? Potser maltracta les seves treballadores a fer feines que no pertoquen al magatzem?
Policia 2: I és pot saber per què va vestida així?
Secretari: Ei, escoltin, que fem amb aquesta dona?
Client 1 & 2: (al seu rotllo) La, la, la, la...
Trini: (confosa, histèrica/al Pau) Malparit! Degenerat! Porc!
És ell! Ell és el culpable! M'ha grapejat per totes bandes! M'ha tocat per totes bandes!
Policia 1: Aquesta noia que va vestida com un noi diu que la cambrera que és una noia i que ella creu que és un noi s'ha aprofitat d'ella...
Policia 2: Jo ja no entenc res. Són masses hores de feina, de patrulles i de controls. Ens exploten que t'hi cagues!
Policia 1: Ens exploten tant que aquestes alçades de la nit ja no saben que és un tio i que és una tia.
Policia 2: Això no pot ser! Acabarem malament! Molt malament!
Policia 1: Hauríem de protestar...
Policia 2: Tens raó...
Policia 1&2: Funcionaris policies volem fer menys hores! Funcionaris policies volem fer menys hores! Més peles i menys hores! Menys hores!
(La Marisa, en Pau i la Trini es miren)
Marisa: Què carai foten aquests?
Pau: No ho sé. Es veu que protesten.
Secretari: Ei, d'aquesta
dona que hem fem?
Client 1&2: la,la,la,la,la!


Trini: (a Marisa) Com has pogut deixar que el degenerat del teu germà em toqués d'aquella manera? Com has pogut consentir que m'hagi fet això? Per què has deixat que succeís? No has sentit els crits? o què!
Marisa:(sentint-se culpable) Ho sento, Trini. Ho sento de debò.
(Els dos policies es miren la Trini i escolten el que li diu a Marisa)
Policia 1: Pobra noia, està tan traumatitzada per la feina que fa en aquest coi de bar que confon la cambrera amb algú que la maltractada.
Trini: Diguem Marisa què haig de fer? El molt porc m'ha tocat per totes bandes! I això no ho puc consentir! L'hauré de denunciar per voler tocar allò que no sona!
Policia 2: La pobra noia ja no sap el què es diu.
Me l'enduré a comissaria. Allà estarà més tranquil.la i podrà declarar tranquil.lament els mals tractaments que ha rebut. Segurament haurà de passar una teràpia psicològica.
(Apareix el Director del local d'on treballava en Pau)
Director local: (assenyalant en Pau) Sí,sí, és ell! És ell! Ell és el lladre!
Pau: El lladre ho seràs tu bandarra per no pagar-me quan calia!
Marisa: Escolta tu, que carai hi pintes en aquesta escena?
Director local: El que passa que surto tan poc en aquesta història que he decidit xupar una mica de càmara.
Marisa: Ah, està bé.
(Apareix el càmara)
Càmara: (Entra molt nerviós) La periodista? Heu vist la periodista?
Secretari: Sí, sí! Aquí! Aquí! Menys mal que algú em fa cas.
Càmara: I ara què faig? Sense una bona periodista no sé fer un bon reportatge.Bé, almenys acabaré el reportatge de les trifulgues del cas d'aquest tal Pau i el seu director histèric (Agafa la càmara i comença a filmar)
Director local: Ai, em sembla que ens vol filmar una mica.
(Tots, la Marisa, en Pau, la Trini, els dos policies, els dos clients i el secretari s'agrupen junts com si anessin a fer una foto)
Càmara: Oh, quin personal! No us faré una foto, només us filmaré!
Tots: Lluíiiissss!



(El càmara deixa de filmar)
Càmara: Quin desastre! I ara on me l'enduré?
(Amb l'ajuda del secretari aixequen del terra la periodista. I entre els dos se l'enduen. Marxen)
Director local: (al Pau) Això nostre no acabarà així!(I marxa)
Policia 1: (als clients borratxos) Va, vinga, vinga! Vosaltres fora! Fora! ( I els dos clients amb més o menys esforços marxen)
Policia 2: M'enduré a comissaria aquesta noia vestida de noi que afirma haver sigut grapejada per algún noi que no hem trobat.Company, fa uns instants juraria haver vist el secretari corrupte de l'empresa Capsules Est.
Policia 1: Jo també juraria haver-lo vist. No ho sé company, aquesta nit haurem de fer la vista grossa. Han passat coses massa estranyes. Amb tants pocs recursos no es pot treballar! Tantes hores seguides no és pot treballar! Ja no sabem el que ens fem!
Policia 2: Bé, company. Marxem!(I marxa amb la Trini tota seriosa)
Policia 1: Em sap greu informar-la que damunt aquest bar i damunt vostè cauen diverses infraccions:
-multa per no cumplir la llei dels locals nocturns.
- multa per escandol públic nocturn.
- investigació de la seva empleada que afirma haver sigut grapejada i maltractada.
- còmplice d'amagar-nos informació d'on és aquest tal Pau.
Marisa: Ai, Déu meu! Ajuda'm!
Policia 1: M'haurà d'acompanyar a comissaria a fer unes quantes declaracions...
Marisa: Si us plau, em pot deixar cinc minuts sola amb la meva empleada.Li prego que s'esperi a fora.
Policia 1: D'acord. Però només cinc minuts.(El policia marxa)
Marisa: (furiosa) Estaràs content, oi?
Pau: No gaire.
Marisa: Almenys no t'han enganxat. Ja veus en quin embolic m'has posat! Apareixes en la meva vida i me la compliques que dóna gust.
Pau: Em sap greu.
Marisa: Com a mínim em deus una explicació. El primer dia que vares venir per què no em vares dir que tenies problemes? (en Pau no respon. No sap que dir) Ara ho entenc! No em vares voler dir res perquè tenies por que no t'ajudés, oi? Tenies por que no et deixés quedar al bar, oi? Contesta'm!
Pau:(implorant) Perdona'm! Perdona'm Marisa! No et volia causar cap problema! No et volia fer cap mal! Sóc un desgraciat! Allà on vaig només faig que causar problemes! Oh, Déu meu! Sóc un desgraciat!
Marisa: (compassiva) No em queda més remei que perdonar-te.
Ets l'únic germà que tinc en aquest moment. No em queda més remei que perdonar-te i confiar en tu. Aquí tens les claus. Haig de marxar amb el policia i segurament no tornaré. Són masses infraccions a sobre. Fes-te càrrec del bar aquests dies.
I vinga, no posis aquesta cara! No et posis així! A la llarga ens en sortírem.
(La Marisa i en Pau s'abracen. La Marisa marxa. En Pau es queda sol i trist. Encén la ràdio. Sona una cançó lenta i trista. S'adorm sobre el taulell.)
V
(Pub de Marisa. En Pau parla sol)
Pau: No sé perquè carai vaig vestit així! No sé encara perquè haig de portar la roba de la Trini. Potser és l'única manera que la policia no em reconegui. Tinc por de sortir al carrer i que algún poli em reconegui. Quin desastre! I tot per un grapat de diners!
(Entra en Xavier. Porta ulleres fosques, una gorra, brut i malafeitat. En Pau se'l queda mirant)
Xavier: (parla sol) He passejat molts cops per aquest barri i mai havia entrat aquí.(es treu la cartera i comença a contar els diners que li queden) Sóc un desgraciat! Se m'acaben els diners, dormir en una pensió és una ruïna i no sé on carai anar!
(Se li acosta en Pau)
Pau: Què m'estava dient alguna cosa? Què desitja alguna cosa el senyor?
Xavier:(Es treu les ulleres) Oh, no,no...parlava sol. No em faci cas. Voldria pendre un whisky ben carregat amb gel.
(En Pau torna a la barra)
Pau: Juraria que aquest tio el conec, que l'he vist en algún lloc, que es un persona propera a mi. No puc deixar de mirar-me'l. És el capullo del meu germà. Se'l veu trist i preocupat.
El seu atractiu no ha canviat gens.
(En Pau li porta la beguda)
Pau: Tingui...el seu whisky.



Xavier: (es treu la gorra) Perdoni, vostè i jo no ens coneixem? Tu i jo no ens coneixem?
Pau: Jo diria que sí, Xavier, diria que sí...
Xavier: Oh, miracle! Estic salvat! Quan em veia més perdut que mai i pensava que ja no et tornaria a veure mai més et trobo aquí, en aquest miserable bar. Quina alegria veure't!
(Els dos germans s'abracen) I per cert, que fas vestit així?
(Apareix la tieta Lola Avilés)
Lola Avilés,la tieta: Oh, quina alegria! Quina estampa tan maca veure els meus dos nebodets preferits abraçant-se com bons germans.
Pau & Xavier: Oh, tieta! Quan de temps! (S'apropen i saluden efusivament a la seva tieta)
Lola Avilés, la tieta: Que grans que us veig! Us heu fet uns homes! (mirant en Pau) Tot i que n'hi ha alguns que no han canviat gaire les seves tendències,oi? Per què quina explicació té que vagis vestit amb aquest ridícul vestit de cambrera?
Pau: Em persegueix la poli.
Xavier: Ja en som dos.
Lola Avilés, la tieta: Voleu saber per què estic aquí?
Quina casualitat, oi? Doncs, no! La Maria Lluïsa, la meva estimada Marisa, quan estava la presó em va venir a veure i em oferir una feina al seu bar. Em va dir que el dia que sortís de la presó, si no tenia on anar podia treballar en el seu bar.
Però veig que no hi és? Què li ha passat alguna cosa?
Pau: Ha tingut problemes. La policia la detinguda temporalment fins que no pagui la fiança d'unes multes estúpides.
Lola Avilés, la tieta: Vaja, vaja...quin panorama em trobo!
Surto de la presó després de molts anys enclaustrada. Anys que cap de vosaltres dos heu sigut capaços de venir-me a veure. El primer que desitjo es veure la meva estimada neboda i ara resulta que no hi és i que té un munt de problemes. Aquests dies eren les festes del barri i vaig dir-me: surt, vés a passar-t'ho bé! I ja veig el que em trobo. En un bon merder us trobo. Oi, que no m'equivoco?
Pau: No, no t'equivoques. Em sap greu!
Xavier: Pau, no sé en quins merders t'has posat. Però, pel que fa a mi, la meva companya, la Margarita Abad, m'ha denunciat i estic posat en un bon merder.
Lola Avilés,la tieta: Ostres, tu! Tu eres el misteriós amant de la jove directora de cinema Margarita Abad?
Xavier: És una història llarga d'explicar.


Lola Avilés, la tieta: A mi m`és ben igual les vostres històries. M'es ben igual saber el que heu fet durant aquests anys i el perquè ara la policia us té l'ull posat a sobre. Ja n'he sentit prou de desgràcies a la presó!
Pau: Oh, tieta! Tu afortunadament has sortit de la presó, però nosaltres ara, desgraciadament, en podem entrar.
Lola Avilés, la tieta: (que no pot reprimir una llàgrima) Tot és culpa meva! Per culpa meva us varen separar dels vostres germans i no vareu poder rebre una bona educació. I això
ha provocat que sigueu perseguits per la justícia ja que no heu pogut escollir un camí recte i decent i no heu tingut ningú que us hagi educat decentment.
Xavier: Si us plau, tieta! No pensi més en el passat...ara, el que ens preocupa és el nostre futur!
Lola Avilés, la tieta: Ai, senyor! Sort que no us veu la vostra mare...
Pau: En Xavier té raó. Més val que fem alguna cosa.
Lola Avilés, la tieta: Més val que marxeu lluny d'aquí. Jo ja em faré càrrec d'aquest local. No sé que dir-vos, no sóc la persona més indicada. No sóc un bon exemple. I de què us acusen?
Pau & Xavier: De robatori.
Lola Avilés, la tieta: No sé com ajudar-vos...
(Apareix el secretari de l'Enric)
Secretari: Hola a tots! Estic buscant la mestressa del local. L'altre dia em vaig quedar molt preocupat per les acusacions que li feia la policia. I he passat per veure com va acabar l'assumpte.
Pau: La policia la té retinguda.
Xavier: A nosaltres a la llarga també ens enganxaran.
Secretari: A mi, per sort no m'han enganxat.
Pau: També et tenen fitxat la policia?
Xavier: També et busquen?
Secretari: Més o menys. L'inspector Santiago Pruneda està investigant el cas de malversació de fons de Capsules Est. Jo sóc un dels sospitosos. M'han acomiadat i ara no puc tornar a l'empresa. La policia
també em vigila. No puc fer gran cosa. I tot per fer cas del meu cap, l'Enric Pruneda.
Pau: L'inspector Santiago Pruneda?
Xavier: L'Enric Pruneda?
Secretari: He sentit que teniu problemes. Si us puc ajudar d'alguna manera. Em sap greu el que va passar l'altre dia. M'hauria agradat ajudar la mestressa d'aquest local. Si us puc ajudar d'alguna manera...
Xavier: Coneixes aquest tal Enric Pruneda? Ens podries ajudar a trobar-lo? Potser si és el nostre Enric ens ajudarà.
Secretari: I tant! Però em sembla que us hauríeu d'arreglar una mica i canviar-vos de roba. A Capsules Est no deixen entrar de qualsevol manera.
Lola Avilés, la tieta: Abans que marxeu, deixeu-me que us abraci i us desitgi sort.
(La tieta s'abraça amb els seus dos nebots.I després marxen amb el secretari. La tieta es queda sola i desconcertada.)