Passió

La primera passió no és amor per algú, sinó odi contra tothom. No és que la primera passió vagi acompanyada per la incomprensió dels propis sentiments i l'estranyesa que causa el món a certes edats, sinó que aquestes coses són l'únic fonament no fortuït de tals passions. I aquestes mateixes passions són una evasió, per a la qual "ser dos" no significa altra cosa que una soledat doblada. Gairebé cap de les passions primeres no dura gaire i deixen al darrere un regust amargant. Tota primera passió és un error, un desencant. Un cop esvanida la passió, un no es comprèn a si mateix i no sap quina cosa és la culpable d'aquest estat. Això passa perquè els homes, són un element accidental l'un per a l'altre: companys atzarosos d'una fuita. Quan la calma arriba, ja no es reconeixen entre ells. Cada un veu en l'altre l'antagonisme, perquè ja no senten el que tenien en comú.