PARÍS

PARIS

Es van apagar els llums
La lluna va tancar el seu perfil
el cel va quedar a les fosques
tots els racons es van omplir de foc
els barris van perdre la seva identitat.
Des de la nit i des de la fosca
el cruixir de les bales va escampar el dolor.
Uns monstres armats amb mirades ocultes i sense paraules
van esquerdar vides innocents.
Morts que no volien morir
carrers tenyits de sang, de tirania i de dolor.
París està ferit
París ha apagat els llums
París plora els seus morts.
Dintre d’aquest cementiri de tardor
Paris mai oblidarà
París eixugarà les llàgrimes
i el rellotge seguirà marcant les hores
París curarà les ferides
París es tornarà a il•luminar.
Les roses sempre hi seran.