paradoxa

Un relat de: ..mar..

T'estimo, i alhora maleeixo aquest fet, m'odio per estimarte, perquè no deixo de patir, no deixo de fer-me mal, i tu no valores el que tens, no saps ni tan sols què seria estar sense mi, no t'imagines la falta que et faig, i tanmateix, mentrestant, em tractes com qui té un amic, o un amant a temps parcial, una parella a mitja jornada. jo sempre estic aqui quan em necessites, en canvi, quants cops m'has faltar quan et volia prop meu..!és dificil sentir-se estimat per una persona com tu, t'odio, ja t'ho he dit, i t'estimo, però t'odio! mai hauria pensat estar aixi amb ningu, em creia més forta, o potser sóc massa forta, i aguanto, i t'aguanto, perquè testimo.. malauradament, t'estimo.

Comentaris

  • jaumesb | 12-12-2005 | Valoració: 10

    pens que la situació et desborda. t'has de serenar, pensar en tu i en l'amor, si hi ha amor tot és possible, si hi ha llop amb pell de xai s'ha de fugir corrents. molta sort i no deixis que els núvols et tapin el petit sol de tardor.
    pots entrar a casa si vols hi ha poemes nous

  • .....[Ofensiu]
    Yuna | 11-12-2005 | Valoració: 9

    Crec que no es odi, es impotència, per què vols rebre el mateix que dones i no tots som iguals. Si m'equivoco perdona, però jo vaig passar un fet igual... i al final ho vaig entendre. De totes formes m'ha agradat molt el relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ..mar..

..mar..

4 Relats

13 Comentaris

5003 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Últims relats de l'autor