Pàmpol, el Llèpol

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

Pàmpol, el Llèpol, es disposava a assistir a una reunió de congressistes socialistes, a
Sueca. ¡Oh! ¡Que guai! ¡Quina emoció!

- ¿Per a què vas?
- ¡I jo què zé! Ped a veude gent, ...i tiez bonez, què éz ed que impodta.
- ¡Ahhh! (Mirada de complicitat).

Pàmpol arribà a la Casa de la Cultura.
" ¡Uf! ¡Quin gust més àcid i aspre té esta pedra! És una mica revulsiu, però, així i
tot, en el fons queda un bon regustet, com de pica-pica. Mira, no està tan malament. A
veure açò... "
Pàmpol, el Llèpol deixà de xuclar la pedra de la façana de l'edifici i arrossegà la
seua desmesurada llengua per totes bandes fins arribar a la barana de l'escala.
" ¡Uhmmm! (Amb satisfacció) ¡Quina finor! ¡Quina pintura! Deliciosa, exquisida, i
té eixe bouquet a aiguarràs amb solera, ben madurat. A taste... Collita del uitanta-dos,
crec, ¡no! ¡no!, del uitanta, segur. Uhmmm... ¡I quina fermesa alhora! Un excel·lent
metall d'aleació lleugera. Perfecte. Bona resistència a la penetració de la dent. Així
m'agrada, amb personalitat. I quin sabor agredolç més excitant, jo diria que conté un
poc d'òxid de pirita, encara que no posaria la mà al foc, també podria ser de
manganès. Mmmm... Bon element, sí senyor, esta barana ".
I, així, delectant-se amb la degustació, llepant, mastegant i xuclant, Pàmpol anà
pujant fins el primer pis, on era la reunió dels socialistes congressistes.
Quan hi aplegà, començà a explorar-ho i a provar-ho tot.
" A taste, a taste... Pell de vaca morta ¡Quina porqueria! Són botes Doc Martin's.
¿Però es pot saber qui les duu? A taste... ¡Vaja! si és una tia. Doncs no està gens
malament, encara que és molt jove. ¡Millor! Així està més tendreta. A taste els altres...
Tot molt gomós. Açò és inmastegable. ¡Buagghhh! ¡Espardenyes esportives pertot
arreu! ¿Però què passa ací? A taste... Quines pells més suaus i sedoses, quins cossos
més blanets, quina carn més tendreta. ¡Uhmmmm! (Expressant plaer). Ha vingut molta
gent jove. Però, però... ¡Però açò està tot ple de "pijos"! ¿Però no era un congrés de
socialistes? Dec d'haver-me equivocat. Bé, de totes formes, ja que estic ací, seguiré
provant nous sabors, els sabors de la pròxima generació. He, he... ¡Ei! ¿Què és açò? El
gust d'esta cuixa em resulta familiar. A taste, pujaré més cap amunt. Uhm... Aquest pit
tan rebò jo el conec. A taste... Pujaré encara més cap amunt... "
I Pàmpol, el Llèpol, besà llargament i de forma apassionada els carnosos, sensuals i
abellidors llavis de Susanna, una antiga núvia seua (també militant del PSOE), i això li
va dur a la ment vells records, sensacionals, que ja creia oblidats.
Els besos de Susanna seguien sent igual d'humits i lleugerament salats com abans.
Meravellós, fabulós, sublim, extasiant...


Sueca-Gandia-Sueca, a 3 d'abril de 1998.

Comentaris

  • Fotos meues de Sueca, València i voltants[Ofensiu]


    ____________________________


    Podeu veure fotos meues de Sueca, el meu poble, i dels seus voltants, en esta pàgina:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157618477002096/



    Imatges de València Ciutat, també n'he publicat ací:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157618387881753/


    Sou lliures de baixar-vos-les a tamany original, si us agrada alguna per conservar-la, difondre-la o, fins i tot, emmarcar-la al corredor o al saló de casa. Per mi, seria un goig. ¡Total!

    Bon profit al visionat.


    MÉS FOTOS MEUES:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/


    ____________________________

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).