Cercador
País i orgull
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Descubreixo, i quasibé com per art de màgia,
unes paraules meravelloses, sorgides d'una boca sovint reprimida;
els seus esplèndids moments de lucidesa,
són l'armament perfecte per defensar la bellesa d'una cultura impecable com la nostra.
A estones se sent la felicitat en el seu entorn,
i a d'altres, s'enfonsa en la seva pena de sempre :
la pena de voler ser País en el seu propi existir,
i no ser-ho encara avui.
Preciosisme exagerat envolta els seus paisatges tendres,
sublims i esplèndids, acaronats per un vent suau i etern,...
A estones se sent la felicitat en el seu entorn,
i a d'altres, s'enfonsa en la seva pena de sempre;
i és que voldria descobrir les paraules meravelloses,
sorgides per una boca ben plena d'orgull, i d'alegria continuada.
Comentaris
-
Igualment[Ofensiu]Biel Martí | 23-08-2004 | Valoració: 9
Igualment, com en Lluís, valoro que és curta, ara que m'hi posava i després de més lectures de la teva prosa poètica o poesia prosàica, com es vulgui dir. Però si amb poques paraules has expressat el que volies (jo crec que sí) tant i fa que sigui curt, ja queda el regust als llavis...
-
Tan maco com curt.-[Ofensiu]Lluís Soler i Blanch | 17-08-2004 | Valoració: 9
Estimat Marc; llàstima que aquesta teva poesia hagi estat pel meu gust, tan poc extensa, donat que tenies, segur ,més coses més a dir respecte aquest tema i quan començava a disfrutar se m´ha acabat...bah...fes una segona part.!!!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
887127 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.