Padrí de bodes

Un relat de: XavieroT

Des de Montbui fins a Igualada,
es respira el teu passatge,
plé de vida i d'il·lusions,
plé de sentiment i satisfaccions.

Avui et cases germaneta,
ja veuràs quina emoció,
en el dia d'avui que ets la princesa,
ja demà tot tindrà color,
sigui el de la rosa més espessa
ò el del clavell amb més foscor,
no n'hi ha cap que superi,
de cap a peus, la teva lluentor.

Dins teu, el petit cigronet,
que d'aquí poc ja veurà la llum.
petita dolçura, petita Paula,
petita coseta, grandíssima mare.

De part del teu germanet:
que siguis molt feliç
començant aquesta nova etapa,
i no perdis mai aquest somriure
perque és el que et fa ser:
la donzella més guapa.

Comentaris

  • Quin bon padrí![Ofensiu]
    Jansy | 30-11-2006 | Valoració: 9

    Sempre m'han agradat aquests poemes dels padrins a la núvies. Deuria estar contenta la teva germana! És molt alegre i preciós, espero que li vagi agradar molt.

    Salut!

l´Autor

XavieroT

3 Relats

1 Comentaris

7935 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00