P.D.A.

L'alt executiu mira el rellotge per desena vegada en els últims quaranta segons. El final d'aquella tarda s'està transformant vertiginosament en un malson. Ha d'arribar com sigui a la reunió amb els saudites. Els seus petrodòlars seran l'empenta que tant necessita la seva companyia, és una reunió crucial… i el maleït pilot del jet privat que la seva empresa li ha proporcionat es nega a enlairar-se. Diu que li anuncien una imminent tempesta de sorra, i aquestes són unes condicions climatològiques sota les que mai a la vida pilotaria un avió.
L'alt executiu mira el seu acompanyant. Ell no és tan exigent i sembla resignar-se, però l'alt executiu ha nascut per situacions com aquelles. Amb una arrencada de temeritat (i estupidesa, potser) s'acosta al pilot del jet i, a cau d'orella, li presenta una oferta econòmica devastadora.
Déu minuts després s'enlaira l'avió, amb l'alt executiu i el seu acompanyant a bord.
Vint minuts després sobrevolen el desert enmig d'un horrible núvol opac de sorra embogida. Els aparells de l'avió no van a l'hora.
Trenta minuts després, el jet privat s'estavella al bell mig del no res.

L'alt executiu encara no sap com, però ha sobreviscut. L'avió sembla haver-se enterrat de costat a les dunes, i ha de caminar per sobre d'una de les fileres de seients per acostar-se a la cabina. Allà comprova que el pilot és mort. Torna a la zona del passatge i veu que el seu company també ha mort. Per un moment pensa que potser ell també a passat a millor vida, i que allò és una mena d'infern en forma d'interior d'avió mig colgat en sorra calenta. Es palpa de dalt a baix. Es planta el palmell de la mà al pit i sent els batecs del cor. Passa un temps indeterminat abans que torni a recordar-se dels saudites. Consulta el rellotge i els seus instints tornen a esmolar-li els nervis. Busca una sortida i la troba, i surt a la superfície, nedant entre la sorra. Apareix al costat de l'ala que sobresurt de la duna on ha quedat semienterrat l'avió. S'hi recolza per agafar aire. Després, sense pensar-s'ho, arrenca a caminar.
Quan fa hores que s'arrossega per l'inclement desert, sota els raigs del sol, que més que tocar-li la pell li fuetegen, sentint la seva pròpia suor com oli calent lliscant-li per tot el cos, comprèn que està perdut. S'agenolla i després de llençar un crit esfereïdor, arrenca a plorar. Però no plora per la seva sort. Plora perquè no arribarà a temps a la reunió i el negoci se'n anirà en orris.
Quan es calma una mica, acota el cap i veu una brillantor estranya a la sorra, uns metres davant seu. De quatre grapes, s'hi acosta. Toca aquell objecte amb cura, reticent. Després el desenterra. El sol li arrenca un resplendor com per confirmar la seva incongruència.
És un ordinador de butxaca. Una PDA.
L'alt executiu es queda de pedra. Què se suposa que hi pinta una PDA enmig del desert?
Absort, li neteja tota la sorra de la pantalla, fregant enèrgicament amb la mà.
De cop i volta, la PDA vibra, la pantalla s'engega, i en lletres llampants de color vermell, apareix un desconcertant missatge:


GRÀCIES PER UTILIZAR GENISOFT. BENVINGUT AL PROGRAMA DJIIN 2004. VOSTÈ DISPOSA DE TRES DESIGS A PARTIR D'AQUEST MOMENT. PER FAVOR, INTRODUEIXI EL SEU PRIMER DESIG (MÀXIM 400 CARACTERS).

Passaran déu minuts ben bons abans que l'alt executiu torni a recuperar el seny. O potser el perd totalment. El cas és que tecleja un absurd:

VULL ARRIBAR A TEMPS A LA REUNIÓ AMB ELS SAUDITES.

Increïble, però de cop i volta el desperten al jet privat. Acaben d'aterrar i els saudites l'esperen a la pista d'aterratge amb un cotxe que el portarà a la reunió. Mira, desconcertat, al seu voltant. No hi ha ni rastre del seu acompanyant. Tampoc veu el pilot, però ningú sembla trobar-lo a faltar.
Neguitós, baixa de l'aparell i entra al cotxe. S'adona que encara va ple de sorra, suat, despentinat, horrible. Amb aquell aspecte, sospita, no serà massa ben rebut.
La PDA vibra a la seva mà mentre s'acomoda al seient del darrere del luxós vehicle, provocant-li un crit quasi imperceptible. A la pantalla apareix el missatge:

GRÀCIES PER UTILIZAR GENISOFT. BENVINGUT AL PROGRAMA DJIIN 2004. VOSTÈ DISPOSA DE DOS DESIGS A PARTIR D'AQUEST MOMENT. PER FAVOR, INTRODUEIXI EL SEU SEGON DESIG (MÀXIM 400 CARACTERS).

L'alt executiu es posa nerviós. El seu cervell està tan colgat de la reunió amb els saudites com ho havia estat de sorra el jet privat, just abans de trobar aquella estranya i futurista llàntia d'Aladí. Amb el pols tremolós, l'alt executiu tecleja:

VULL ESTAR PRESENTABLE PER LA REUNIÓ.

Dit i fet. El xofer del cotxe no sembla haver-se adonat de la transformació de l'alt executiu (com tampoc havia semblat advertir el seu lamentable estat anterior), que ha passat de semblar un nàufrag de sorra a recuperar el seu aspecte pulcre d'abans de l'accident aeri.
L'alt executiu es fa una ullada i somriu. Recupera la tranquil·litat i comença a pensar amb fredor sobre el privilegi de posseir aquell aparell desconcertant. Però s'adona que ha malaguanyat dos desigs en la seva ofuscació professional, i ara comença a lamentar-se. Podia haver demanat qualsevol cosa, i la seva obstinació li ha fet llençar a les escombraries dues ocasions d'or de canviar el rumb de la seva vida.
La PDA vibra novament:

GRÀCIES PER UTILIZAR GENISOFT. BENVINGUT AL PROGRAMA DJIIN 2004. VOSTÈ DISPOSA D'UN DESIG A PARTIR D'AQUEST MOMENT. PER FAVOR, INTRODUEIXI EL SEU ULTIM DESIG (MÀXIM 400 CARACTERS).

Hi ha tantes coses que l'alt executiu demanaria, que es bloqueja. Amb només un desig, quina és la millor opció? De cop i volta, recorda un relat d'en Quim Monzó, La Micologia, on un boletaire trobava un gnom que li concedia un desig. L'apressava tant (només tenia cinc minuts per demanar el desig) que el boletaire no sabia què demanar-li. Finalment, al límit del temps, expressava el seu desig: volia un altre gnom com ell. Es clar! Exclama mentalment l'alt executiu. Amb un somriure als llavis, tecleja:

VULL UNA PDA IGUAL QUE AQUESTA.

Dit i fet. L'ordinador de butxaca-llàntia d'Aladí se li esfuma d'entre les mans després d'uns brunzits i unes vibracions. Acte seguit, n'apareix un altre, idèntic a l'anterior.
L'alt executiu comença a emetre una rialla esmorteïda mentre engega la PDA, però a mida que la pantalla s'engega, se li apaga la rialla. Aquest final no s'assembla al del relat d'en Monzó.
La PDA és igual que la que concedia desigs, sí, però a la pantalla d'inici no hi diu res de GENISOFT, ni de la concessió de cap desig.
Per més que ho prova, aquell ordinador de butxaca no es diferencia de qualsevol altre del mercat, excepte per la sorra incrustada a la pantalla i entre les tecles.