Ovie & Permie

Hola, em dic Ovie, i sóc un òvul. Per la finestra m’acomiado dels “cossos grocs” mentre em dirigeixo a les trompes de Fal·lopi, estic molt emocionada, m’encanten els tobogans! Al final caic a l’úter, i allà em trobaré amb el meu futur marit, és un matrimoni concertat, però estic segura que tindré molta sort i m’uniré amb un espermatozoide ben atractiu. Ai, que caic! Quan comencem a moure’ns tant, gairebé puc veure el gland com penetra la vagina. Ja em van avisar que a vegades les gònades s’emocionen i produeixen unes hormones sexuals massa esverades. Des d’aquí gairebé sento com crida de plaer el clítoris! Guaita! Ja arriba l’estampida, agafeu-vos fort! Però mireu... si ara reculen! Els empenyen cap endarrere, hi ha una espècie de força invisible que m’allunya del meu estimat! Ostres, i ara què faig? A si, ja me’n recordo “en cas que no siguis fecundada, arribarà el Cicle Menstrual i et dirà el que has de fer”, em va dir la Mama Ovari. Doncs bé, ara toca esperar.

Ei nois, sóc en Permie, l’espermatozoide més ben trempat de les vesícules seminals de l’escrot esquerre, una ovació si us plau! Sí, tothom m’adora! Estem entrenant als centres d’èlit per quan arribi el terratrèmol, els meus germans i jo estem molt nerviosos, ens hem preparat molt bé i crec que tenim moltes possibilitats de guanyar, a més, m’han dit que a l’escrot dreta pateixen un greu cas de mandritis! Ostres nois, ja comença, és l’hora! Tothom a les seves posicions: preparats, llestos, ja! Els epidídims ens condueixen cap a la llibertat ara que el prepuci per fi ens ha obert la porta, som-hi! Ostres, m’he entrebancat, hi ha alguna cosa que m’impedeix arribar a la meta i m’arrossega cap enrere! Noooooo! En moments com aquest, penso que més valdria ser una glàndula de Cowper.

Hola, em dic Ovie, però ja no sóc un òvul, sóc la menstruació.