Otília

Un relat de: Amor clandestí
El teu llarg i majestuós cabell negre atzabeja com la fosca nit.

Els teus ulls foscos molt ametllats.

La teva pell de color de lluna.

El teu rostre, la lluna plena il·luminant la nit fosca del teu cabell.

Els teus finíssims llavis, dels que els meus senten set.

El teu tendre somriure, la lluna invertida en les seves fases de quart creixent o minvant.

Les teves carnoses galtes, enrojolades com un bes de pètal de rosa en cadascuna.

La teva gran alçada, el meu bastió.

Les immenses i carnoses corbes del teu voluminós cos, paradís terrenal en que em perdria durant tota l'eternitat.

La teva bellesa i sensualitat, la teva discreta manera de vestir i alhora amb vestigis suggestius, tot i que sense cap necessitat ni intenció de mostrar vulgaritat. Potents armes de seducció massiva.

La sensació d'estar abraçada a tu i sentir els teus llavis acaronant els meus. Els teus braços, la meva llar, el meu castell. El teu alè, el meu aire. Els teus batecs, el meu rellotge. La teva veu, la meva melodia. La teva ànima, el meu cel.

Vius en els meus somnis, onírics i de vigília. Espero fer-me sabedora de la teva existència algun dia.



Amor clandestí

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Amor clandestí

2 Relats

0 Comentaris

208 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor