Oració poètica per desfer-nos dels de sempre

Un relat de: Marc Freixas

Deixa que vomiti
sobre del teu feixisme absurd,
escolta com batega el meu cor
per aquesta terra on tu també trepitges...

i pobre de tu
que intentis marginar-me
obligant-me a parlar castellà,
que jo ja tinc una llengua ben encesa de passió


això, és clar que no ho pots assimilar,
no ho vols entendre, vols donar-me lliçons d'història,
però arrossegaré el teu cap quadrat franquista
i el llençaré a la foguera per sant joan...

no pateixis,
primer segurament et cremarà la pell,
després ja passarà, només quedaran les teves cendres
i tot s'haurà acabat


... que visqui la meva terra en llibertat, eternament...

Comentaris

  • AMÉN (o el que diguin els agnòstics, jejeje)[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 20-01-2009

    Gran actuació la de diumenge, per la grandesa de les paraules i del sentit dels teus poemes...

    encantada de seguir-te llegint tot i la feinada que duu ser lliure en família!
    una abraçada company de paraules!

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Valentes[Ofensiu]
    Melcior | 13-11-2008 | Valoració: 10

    paraules , que lamentablement es repeteixen en el temps .
    Hi haurà un dia que deixarem de parlar com perdedors ,o de segona categoria ?
    Endavant , lluitador !

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.