Cercador
Olor de fusta
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Aquell instant precís del primer record;
dels encenalls caiguts d'una fusta de pi, de roure,...
De fer més gran allò que encara era petit,
i fer possible el batec del seu cor.
I si aquesta fusta s'ha fet gran,
encara mereix de continuar lluitant;
i si el seu cor ecara és viu,
és per una vida que encara riu.
Olor de fusta a la teva fusteria,
al taller de la teva vida,
a dins del teu cor.
No cal que diguis res quan encara sents la olor;
no cal dir res quan encara li batega el cor.
Que duri per sempre el seu record.
Comentaris
-
Genial[Ofensiu]Queca | 07-07-2004 | Valoració: 9
Hola Marc!!
Què dir-te? Doncs que com sempre, m'encanten els teus poemes, i que ets capaç de transportar a qui el lleixeix al lloc exacte on tu vols.
Moltes felicitats!!
Espero conèixe't, a tu i a tots, a la trobada!!
Una abraçada -
GRÀCIES CARME[Ofensiu]Marc Freixas | 07-07-2004
Moltíssimes gràcies pel teu comentari, Carme.
És un poema que va sortir tot sol, dedicat al meu pare.
Si no hi ha cap tipus d'entrebanc, ens veiem a la trobada, sense cap mena de dubte!!
SALUT!!!!
I, VISCA LA TERRA!!!!!!!!!!!!! -
M'encanta[Ofensiu]Carme Cabús | 07-07-2004
Marc,
Hi ha un gran poeta dintre teu. Deslliga'l sempre i deixa'l parlar sense forçar-lo.
Deixa't, com en aquest poema, conduir per ell.
Enhorabona!
(Ens veiem a la trobada de relataires?)
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872514 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.