Olor de fusta

Un relat de: Marc Freixas

Aquell instant precís del primer record;
dels encenalls caiguts d'una fusta de pi, de roure,...

De fer més gran allò que encara era petit,
i fer possible el batec del seu cor.

I si aquesta fusta s'ha fet gran,
encara mereix de continuar lluitant;
i si el seu cor ecara és viu,
és per una vida que encara riu.

Olor de fusta a la teva fusteria,
al taller de la teva vida,
a dins del teu cor.

No cal que diguis res quan encara sents la olor;
no cal dir res quan encara li batega el cor.

Que duri per sempre el seu record.

Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    Queca | 07-07-2004 | Valoració: 9

    Hola Marc!!
    Què dir-te? Doncs que com sempre, m'encanten els teus poemes, i que ets capaç de transportar a qui el lleixeix al lloc exacte on tu vols.
    Moltes felicitats!!
    Espero conèixe't, a tu i a tots, a la trobada!!
    Una abraçada

  • GRÀCIES CARME[Ofensiu]
    Marc Freixas | 07-07-2004

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari, Carme.

    És un poema que va sortir tot sol, dedicat al meu pare.

    Si no hi ha cap tipus d'entrebanc, ens veiem a la trobada, sense cap mena de dubte!!

    SALUT!!!!

    I, VISCA LA TERRA!!!!!!!!!!!!!

  • M'encanta[Ofensiu]
    Carme Cabús | 07-07-2004

    Marc,
    Hi ha un gran poeta dintre teu. Deslliga'l sempre i deixa'l parlar sense forçar-lo.
    Deixa't, com en aquest poema, conduir per ell.
    Enhorabona!

    (Ens veiem a la trobada de relataires?)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.