Ofici decadent

Ai, el llibre, el llibre... com t'ho vas poder creure, que una persona havia de ser bona pel sol fet d'haver escrit un bon llibre? Perquè és ben cert que el seu és un llibre excel·lent, sí. Però tanmateix una novel·la no és altra cosa que un bon grapat de fulls de paper enquadernats, molts i molts fulls si pensem en el llibre del teu estimat col·lega, quilòmetres i quilòmetres de paraules que aquell porc miserable ha sabut encadenar, cal reconèixer-ho, amb molta gràcia. Però això no té res a veure amb que sigui una bona persona. Si t'haig de ser franc, és més aviat el contrari, aniries molt menys errada d'osques si pensessis en nosaltres, els escriptors, com a gent decadent. I com més bons i més llargs són els seus llibres, més decadents. Tinc molts anys jo, i he tingut l'ocasió de conèixer molta gent del gremi, a hores d'ara ja en sé prou com per saber quina mena de persona és un escriptor només de veure'n unes quantes galerades. I, creu-me, la majoria som uns autèntics depravats. Ja n'he vist moltes com tu, que llegiu un llibre i us enamoreu del seu autor, i després quan topeu amb la realitat sempre acabeu recitant la mateixa cantarella, que sembla mentida que algú que escriu amb tant de talent pugui ser tan desgraciat. Jo també en vaig engatussar unes quantes com tu, quan encara no era tan vell ni tan decrèpit. I, si no fos perquè ja estic més aprop de la mort que de qualsevol altra cosa, tu series la següent de la llista...