Odie!

Odie tots els nostres records en nits com aquesta, odie el que tenim, però, a la vegada, no tenim, i al contrari.
Odie sentirme menuda dins la teva vida.
Odie que gran part de les coses no sigen com abans.
Odie ser la qui paga el total de les teves rallades.
Odie sentirme impotent al no poder fer res en aquesta situació on em veig implicada.
Odie sentir que done tot el que puc i no reb ni la mitad a canvi.
Odie que no hem demostres el que dius que sents.
Odie esperar sense saber com reaccionar en moltes ocasions.
Odie trobar a faltar un passat que ni tan sols fa un mes que ha desaparegut.
Odie el present cuan no em dius res del que vuic escoltar.
Odie el futur perque no se si passaré el temps al teu costat.
Odie eixe "adéu" que tant em fa extranyarte i sentir que no som el que erem.
Odie que ens estimem i vulgam estar junt, segons diem, i no estar-ho.
Odie pensar en la possibilitat de que un dia s'acabe tot, pedre't de veritat.
Odie que no lluites per mi si signifique tant com sempre has dit.
Odie dubtar de les paraules, sentiments... però no puc impedir-ho.
Odie cuan et senta mal que t'ignore, que no soc jo, que estic "sosa", que estic rara... i no t'en adones que estic mal.
Odie que parega que no t'importe res, que ni jo t'importe.
Odie esperar, m'agobie.
Odie tindre que ser l'última mona a la teva llista.
Odie que et puges agobiar d'estimar molt a una persona.
Odie que sols reacciones cuan pareix que em perds.
Odie que d'un moment a l'altre tot canvie a pitjor.
Odie que digues que sols és un temps, i eixe temps es fassa etern.
....




....

Odie odiar tantes coses i tot i això, estimarte com a ningú.