odi

Un relat de: quinohiveu

Desenganya't.
Les persones són una espècie
en perill d'extinció.

Abans, als rius, hi havia uns crancs boníssims.
Algú va saber que als Estats Units
--sempre ells!!!-- també n'hi havia,
potser no tan bons
però que es reproduïen més de pressa
i s'adaptaven de conya.
Bon negoci: inversió neta i poca
i guanys ràpids i nets.
Al cap d'un temps
la púrria americana
s'ho ha menjat tot
i ara és l'amo aquí també.
Talment així les persones i la gent.

Comentaris

  • Val i trenta[Ofensiu]
    rnbonet | 28-11-2004

    El poema és bastant bo. Sobretot entenent la dosi d'ironia i fins i tot sarcasme que se'n desprén. Ara, que siga "biogràfic" i "eròtic"... Com no siga per la imaginable còpula dels crancs americans! Serietat, nano, a l'hora de la classificació!

l´Autor

quinohiveu

96 Relats

61 Comentaris

83358 Lectures

Valoració de l'autor: 7.50

Biografia:
QUI NO HI VEU és un projecte poètic que s'ha desenvolupat en la xarxa per mitjà de l'edició en aquest web, i que es continua desenvolupant en http://www.lamevaweb.info/quinohiveu.

Tots els poemes publicats en aquest web han estat extrets de "teoria del fracàs" i "nu dry" i fragmentàriament de "no et preocupis pas, que em moriré".

Altrament, l'acció segueix la seva via --altres vies-- amb altres reculls, com per exemple amb els ja publicats "per al meu amic", "nu dry (boadas mix)", "lubricidi" (editat a: http://www.valladolidwebmusical.org/escritos/lubricidi) i algun altre que veurà la llum o la fi ben aviat o ben tard.