Oblidant el record

Fent una ullada enrere,
intente recordar el passat.
M'he adonat que el record s'ha fet oblid.

No recorde el tacte del teu pèl
ni l'olor de la teua pell.
No recorde les teues mans al meu cos,
ni la teua veu al meu coll.
Tampoc recorde com em besaves
ni tampoc el sexe que em donaves.

He oblidat el teu caminar,
la teua forma d'abraçar.
Comença a esborrar-se de la meua ment
la teua dolça veu.

Les úniques paraules que recorde:
"ets el meu somriure, boba"
Oblidant com amb un mig riure vergonyós
et deia que no et deixaria d'estimar.
Un somriure que t'has quedat.

I ara per ara,
no t'he deixat d'estimar.
Imatges cada cop més llunyanes.
Instants que intente oblidar
de tant en tant.

I el més terrible de tot,
és no poder fer-ho.
No sé pas com t'ho has fet.
però encara ets part de mi.
Ets part de les meues llàgrimes,
part de tot el meu ésser.