Cercador
Núvols blancs acomiadant-se de la fusta que tu fas
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
cristalls transparents damunt de l'aigua
com vidres diminuts,
crisàlides invisibles
coralls acolorits a dalt del cel
com espills pintats,
núvols blancs acomiadant-se
amb les mans et fan el gest...
òbviament
com núvols blancs acomiadant-se
i en la fusta que tu engendres,
el talent de treballar-la...
amb els encenalls que fa el ribot
podrien ser cristalls transparents,
i amb els vidres diminuts
que poleixes delicadament
podrien ser crisàlides invisibles
coralls acolorits,
portes de roure pintades com espills,
núvols blancs
altra volta acomiadant-se de la fusta que tu fas
Comentaris
-
Segur que és fuster el teu pare, oi?[Ofensiu]lilium | 20-04-2006 | Valoració: 10
Ei Marc el teu pare ja pot estar content ja, que li hagis dedicat un poema i segur que més d'un, veritat. Has descrit i comparat l'ofici de fuster amb el mar, la naturalesa, el cel, els encenalls amb cristalls,... bonica comparació a mi no se m'hagués pas passat pel cap. Molt bona la idea, molt original!! És molt melancolic.
Et segueixo llegint i felicitant!!
Lilium
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872596 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.