Cercador
Novament
Un relat de: Mercè Martorell- Compartir:
Aboco els ulls sotjant al meu redós
i no hi sé veure què hi ha de dolent,
veig flors al marge del riu ufanós
i gelosia si et mira la gent.
Cerco a la nit la màgia dels estels
i els prego que demanin al bon Déu
que rebli fins al cim dels airecels
amor que habiti sempre dintre meu.
És per a tu aquesta gran verema,
la meva fe no la sabrà ningú,
ningú sabrà que he fet aquest poema
per una engruna del teu rostre bru,
serà un secret fins a l'hora postrema
que novament hauré guardat per tu.
Mercè Martorell Plensa
Comentaris
-
construcció[Ofensiu]Lola Espunyes | 23-12-2012
Bona construcció de rima i cadència.
Segur que tens grans dots per explorar noves rimes.
l´Autor
16 Relats
14 Comentaris
11542 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
Amics . Fa molt poc temps jo mateixa hauria dit que era incapaç d'escriure. La meva feina sempre ha estat dedicada al món dels infants treballant en una escola Bressol de Barcelona. Puc dir que sempre m'he sentit una dona privilegiada pel fet de poder fer un treball tan bonic i enriquidor.Fa dos anys vaig decidir començar a escriure poesia i la meva sorpresa ha estat descobrir la meva passió per aquest art.
.Jo sols sóc, com sempre dic, una humil aprenenta.
El meu lema és: La veritable força es troba en l'acció, en l'assaig i en l'aprenentatge mitjançant l'error. No importa quins siguin els teus talents: només l'acció els dóna vida. Fes i aprendràs. L'acció és el camí que et portarà a realitzar els teus somnis, per impossibles que semblin.
Una abraçada