el poema de la meva/nostra ment blavosa

Un relat de: Marc Freixas

els vaixells
passegen per dintre de les onades del meu pensament,
les flors
capturen les imatges dolces d'aigua blava
resseguint el bosc immens
que provoca la mirada dels que flipen a ritme de reggae...

i mentrestant, sense descol·locar-me del meu lloc
proposo noves maneres per entendre la lectura
en àmbits diferents, encara que no tan allunyats del poema lliure que fins avui pensava conèixer -


no podem estar pendents de l'altra banda de l'oceà
perquè seria impossible fer quatre passes ben fetes endavant...

deixa'm dir-te
que nosaltres som aigua dolça de la mar mediterrànea,
no podem deixar que s'enfonsin els vaixells
i que les flors perdin l'entorn immens, el bosc marí
que tan ens fa viure enmig de dies aspres, tòxics, estressants, i encara més!

Comentaris

  • Queca | 14-01-2008 | Valoració: 10

    La veritat és que no sé perquè fa tant de temps que no et llegia. M'has tornat a fer somriure. Veig que continues amb la màgia que et caracteritza. M'en alegro. Molt.

    Cuida't.

    Un petonàs i una infinitud de somriures!
    Queca.

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872398 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.