Només havia planejat arribar fins aquí.

Un relat de: Jaume Pons
He d’admetre que quan vaig arribar al cor de gospel, el curs es va posar més que interessant, moltes cares noves, moltes altres conegudes i d’altres… En fi, no va ser fins a la segona classe que (com és costum en jo) vaig fer un ”click”.

Cor de gospel mola molt, casi 50 veus cantant ”praise the Lord, everybody, praise the Lord”, sopranos i alts brutals i tenors, bé tenors, bàsicament tios. Una ”atmosphere” fantàstica. La meva sorpresa va ser sortint de classe, caminant cap a la sortida amb un guitarrista, parlant de les nostres coses, i vora nosaltres també caminava una noia que, sincerament, ni m’hi vaig fixar. Ella, de cop, es va ficar dins la nostra conversa aportant un punt de vista que ni record. És important saber que l’aula on feim la classe és una aula molt gran que està a un desnivell -2 respecte a l’alçada del carrer, per tant no hi ha llum natural.

Ido bé, caminant cap a la sortida, per un passadís relativament fosc, no vaig reparar gens en ella, en arribar a la planta 0 va ser quan ella va aportar el seu punt de vista sobre el que estàvem parlant (ni idea), allà, on entrava llum natural, ho vaig veure, dos ulls blaus preciosos, una mirada que em va deixar completament callat, sense poder-li respondre, i quan me’n vaig donar compte de que jo tenia una cara de tonto de manual, ella ja voltava cantó.

Durant tota la setmana he pensat en que avui a classe li diria hola, o com a mínim esbrinaria es seu nom, tot pensant que li podia dir. Avui ha arribat el moment, i quan anava a dir-li algo m’he quedat aturat una altra vegada amb cara de tonto de manual davant ella, i és que resulta, que només havia planejat arribar fins aquí, i he partit amb cara de tonto de manual.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Pons

Jaume Pons

1 Relats

0 Comentaris

453 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00