Cercador
Noia rebel de príncep guerrer
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
I provo de cremar la tristesa,
fer-la miques a trossos curts...
com cristalls diminuts
i jocs de quan era petit.
Escanejar la imatge d'un lladre
per donar-la als més lluitadors
reconvertint la veritat dels mortals
en objectes útils i concrets
que faran conquerir allò que ens han pres.
Era nostra la victòria
i seva la dictadura.Són nostres els petons.
Els llavis pintats amb quatre barres i estel roig...
la vida és de la noia rebel
que busca l'amor i el desig
amb cos i ànima, esperit i bell futur
i raons consistents i gens banals
per estimar un príncep guerrer de cor esvelt i llargs cabells.
fer-la miques a trossos curts...
com cristalls diminuts
i jocs de quan era petit.
Escanejar la imatge d'un lladre
per donar-la als més lluitadors
reconvertint la veritat dels mortals
en objectes útils i concrets
que faran conquerir allò que ens han pres.
Era nostra la victòria
i seva la dictadura.Són nostres els petons.
Els llavis pintats amb quatre barres i estel roig...
la vida és de la noia rebel
que busca l'amor i el desig
amb cos i ànima, esperit i bell futur
i raons consistents i gens banals
per estimar un príncep guerrer de cor esvelt i llargs cabells.
Comentaris
-
ei marc aquest poema[Ofensiu]joandemataro | 02-09-2011 | Valoració: 10
és preciós de debò , amb uns versos d'allò més visuals i plens de contingut, ets un poeta compromès amb la terra... endavant !!
i gràcies de nou pel teu contacte tan amable
fins ben aviat
joan
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872668 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.