Nocturns

Rere les portes del bosc
em tanco de nou.
els anys passen en va,
els cicles tornen incansables.
ja lassa de tot i tothom,
espero l'esguard de la nova mirada.
------------------------------------

20 anys i poques espines
he après que no marxaran mai
viure es acumular ferides (i riures)
el pecat és la nostalgia,
la lleugera i plumbinosa tristesa de revolcar el passat.
--------------------------------------------------------

T'adones de la soledat que ens envolta?
sóc filla del buit i per això cerco
el sant grial de la festa i la gatzara,
fugint adéus i capbussant onades plenes de tu i de vosaltres.
i, més que l'amor, l'amistat se'm fa fugissera de mena...
---------------------------------------------------------

Companys, caic en desús,
la nit em xucla l'ànima
en hores altibaixes d'un cor solitari.
Marcat per un buit inesgotable,
girant al voltant d'un remolí sense fons ni vot.
------------------------------------------------

Condició humana;: soledat sideral
dels espais infinits que creem entorn nostre,
cercant l'afecte sembrem la discòrdia i la distància.
Marxo rodolant pels pendents de la desesperança,
demà al bell dematí ja hauré tornat.
-----------------------------------

Sombrejo en la nit sola,
navegant en plaç indefinit mentre el sol crema a l'interior.
necessito una borratxera, i una dosi d'antihormones que
cremen el cervell i bullen la sang.
-----------------------------------

I en la nit més estranya
s'encén de nou l'espurna de lucidesa
cuca de llum en la nit més fosca
raig de sol del túnel equivocat.
Per sort em conec i torço el camí
esperant l'endemà.