Cercador
No vull el precipici
Un relat de: Marc FreixasNo hi ha cap estel que valgui,
quan la llum que em surt del cor, no em deixa veure-hi més enllà...
que del somni d'un cel lliure, net i clar,
ens fa tenir l'anhel i el desig, i el desig i l'anhel, que tot és el mateix,
i fa que em torni boig fins l'infinit,
i vull convertir el meu cos en etern pel futur del meu demà
en etern pel futur del nou demà
EN ETERN PEL FUTUR DEL MEU POEMA
i en etern pel futur del nou amor.
I per tu que em vas llegint,
tinc el risc de fer un somriure mentre el desig aquest encara no ha arribat,
i és com si el meu suicidi fós molt a prop del precipici.
Però permeteu-me que us digui i escrigui que no tinc cap mena d'intenció de caure al precipici :
tot pensant en el futur del meu poema
no tinc cap mena d'intenció de caure al precipici,
perquè no vull el plor del mal forjat per les alçades.
Comentaris
-
les esquerdes són profundes, però les parets aguantaran![Ofensiu]pruneta | 07-04-2005 | Valoració: 9
Sovint pressentim el precipici, el notem, el veiem i fins i tot el podem tocar amb la punta dels dits. Però no hi caiem perquè la vida ens arrapa ben fort, i tot i que se'ns fa difícil continuar, sempre hi ha nous camins.
M'agraden els teus poemes, m'hi sento molt identificada. Segueix endavant i no deixis de plantar cara a la vida!
una abraçada ben sincera! ;-) -
no vull[Ofensiu]donablanca | 04-03-2005 | Valoració: 10
ara feia dies que no et llegia.
els teus poemes destaquen per la seva llibertat de moviments. No estàs subjecte a lligadures gramaticals , de forma i això li dona als teus poemes força i espontaneitat.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869377 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.