No som cos

I si em despullo del cos m'estimaràs?
Vine i mira'm l'ànima

Els ulls tan sols són voles de vidre
Que acoloreixen l'estat del cor
I els cabells una fina capa
Que protegeix la ment de l'exterior

Els llavis són els missatgers
Del que el meu ser et vol donar
I el nas no és més que un túnel
Que arriba a tu i em fa respirar

Els meus braços són els titelles
Moguts pels fils del tarannà
I el meu ventre és un reflex
Del que a dins hi vull criar

Les cames són l'empenta
Del desig que viu dins meu
I els peus el suport
Que aguanta el meu ser

I és que ni tu ni jo som cos
Som esperits empresonats
Siusplau no miris la presó
Mira el viu rere els garrots