No som cos

Un relat de: indefinida

I si em despullo del cos m'estimaràs?
Vine i mira'm l'ànima

Els ulls tan sols són voles de vidre
Que acoloreixen l'estat del cor
I els cabells una fina capa
Que protegeix la ment de l'exterior

Els llavis són els missatgers
Del que el meu ser et vol donar
I el nas no és més que un túnel
Que arriba a tu i em fa respirar

Els meus braços són els titelles
Moguts pels fils del tarannà
I el meu ventre és un reflex
Del que a dins hi vull criar

Les cames són l'empenta
Del desig que viu dins meu
I els peus el suport
Que aguanta el meu ser

I és que ni tu ni jo som cos
Som esperits empresonats
Siusplau no miris la presó
Mira el viu rere els garrots

Comentaris

  • el cos...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-11-2006 | Valoració: 10

    pot ser el reclam, el desig, l'obstacle, el fi aparent i efímer... el cos és el paper fi amb la llaçada, dins hi ha l'autèntic regal... però el món que viu d'aparences, segueix adorant i delint-se per l'embolcall... i així li va...
    Una abraçada ben definida i sense cos.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

116167 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...