No se com, sol se que ha passat

No se com, sol se que ha passat. No se quin dia va començar, sol se que te estimo.

No se per quina raó ara els teus ulls verdosos son els més preciosos i brillants que hi ha al univers, tu ets el meu centre de mon. Per un sol somriure, inclòs sol per cridat l'atenció com si fos per dir-te que jo existeixo seria capaç de tot.

Tu ets la raó del meu sofriment, la teva perfecció hem fa caure en un mar de bogeria. Estic nit i dia somiant amb tu, en els meus somnis soc la persona més feliç del mon, perquè tu estàs a la meva bora, jo te abraso, te acaricio, aquest càlid i preciós cos que tens. Però això sol dura lo que dura un somni, quan desperto me sento la persona més desgraciada d'aquest mon perquè se que mai no podré fer-te aquelles coses que durant la nit vaig somiar.

Duran les classes te observo com si fossis una meravella del mon, perquè això ets tu als meus ulls una meravella de dona, una dona que mai serà meva, que mai podré acariciar.

Te tinc que dir que ets perfecta, que no canvis mai, que siguis sempre la mateixa i que tu no ets la culpable de la meva tristesa, l'únic culpable que hi ha soc jo, jo soc el culpable, culpable de enamorar-me de la perfecció, de desitjar una cosa que mai a estat al abast de la meva mà i mai ho estarà.

Ara saps lo que sento, ara saps el meu vertader sentiment, ho sento. L'únic que espero es que el temps faci el seu treball i que vagi esborrant poc a poc els meus sentiments, aquest sentiment que algunes persones les fa les més felices del mon hi ha altres les més desgraciades. Jo estic al grup de desgraciades, però espero que en algun moment de la meva vida estigui en el de les felices, encara que aquest moment sigui petit i insignificant per alguns, serà aquest moment el que val tot el sofriment i l'espera d'una vida, per el moment de ser feliç, per aquell moment és l'única raó que té la meva vida, per tastar la vertadera felicitat per aquella que la gent somriu, per aquella que quan la perden ploren, la buscada de la felicitat es el motiu per viure.

Jo se que estimes a una altra persona, per aquest motiu jo no te dic lo que sento però de alguna manera ho tinc que dir i és per això que escric aquesta carta anònima potser també soc un covard però penso que així és millor. Segurament te estàs rient de les tonteries que dic, tens raó estic boig i no te cura. Espero que en la teva vida siguis molt feliç, te mereixes lo millor, te mereixes ser feliç.

Per últim, espero que algun dia te oblida i que aconsegueixa lo que busco. Ara sol queda despedir-me, te dic fins al proper somni, fins aquells minuts, simples minuts que passo somiant i en els quals aconsegueixo una felicitat somiada espero que la felicitat real sigui igual o millor que aquella.