No ho sé

No ho sé, no sé com puc explicar-ho amb paraules, mai podria descriure tal cúmul de sensacions que em fa sentir al mirar-ho, ni la manera de com em pot guanyar per complet aquest sentiment... no ho sé!...és una cosa estranya... mai m'havia passat...
Quan em fixava, solament sabia i sentia que les facultats dels meus cinc sentits es perdien a l'instant, tot se m'oblidava...de qui sóc, d'on estic, de per què estic així... i Saps? això m'agradava, m'encantava... era com si no hi hagués res al voltant meu, el meu cos es paralitzava i solament la meva mirada estava enfonsada a l'horitzó, per aquells colors que m'originaven una sensació tan estranya i extasiada a la meua ànima...no ho sé! no puc explicar-ho com jo voldria... però ho recorde com si fos ahir, mai oblidaré aquell color verdós com la malaquita, enfonsat-se dolçament amb un groc d'aram com si d'un reflex es tractara...jo ho trobava com la explosió de colors més encisadora que mai havia vist...em feia trobar-me perduda, sols jo i els seus ulls...
Era una perdició tant dolcíssima... que podria estar eternament allà, mirant al dintre d'aquell tresor, ple de secrets mullats de melangia, i en els que estava intrigada per descobrir... però hi ha alguna cosa que no em deixa anar més enllà...vull saber-ho…! vull deixar-me emportar per la meva curiositat; si ells m'ho permeteixen…


Maria