No ho entenc pas

Un relat de: Joaquim Parera Albiac

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

NO HO ENTENC PAS.
Joaquim Parera.
No ho entenc, això no es normal. Bé vulguis que no havia de passar però... ara? M'en faig creus.
Per lo general un espera que la mort t'arribi de forma una mica més sobtada, si bé si es sobtada ja no s'espera, però em sembla que agafeu el concepte, no? O bé t'esperes a fer-te vell al llit i morir-te essent un cadàver la mar de sanot , al cap i a la fi... hi ha res més maco que un cadàver sa? Si, cinquanta ties en boles, però això ara no fa el cas, el que em preocupa ara es: que carai fot aquest paio aquí?.
A mi que no em vinguin amb mariconades psicoanalítiques, no es cap il·lusió, a casa meva s'ha colat un paio amb cara de calavera (i no només en sentit figurat, "es una calavera" o juro) amb una falç... així de grossa! Embotit en una mena de túnica amb caputxa i que se m'ha assegut a la "meva" butaca i m'està gorrejant el "meu" conyac, així que no em diguin que es una al·lucinació, les al·lucinacions no et gorregen el conyac, al menys que jo sàpiga, bé el cas es que el paio se m'ha presentat al davant mentre feia les meves necessitats habituals al lavabo, ja sabeu, allò de treure del cos tants fluids com sigui possible, es a dir: pixums, diarrea, vòmits, mocs, bilis i esperma, i no precisament en aquest ordre. Desagradable? Doncs os foteu.
Bé doncs allà se m'ha presentat aquest paio dient: soc la moooort, soc la moooort. Així arrossegant les ós, però quan m'ha vist amb aquella diarrea, els vòmits que em queien cos avall mentre m'estava fent una palla d'aquelles que fan història, però una palla, palla, allò que o esquitxes tot i després no hi ha deu que ho tregui, doncs bé que el paio a canviat de cara, de fet no te cara, però l'os se li ha quedat encara més blanc del que era, heu vist com es normalment de blanca una calavera? Doncs aquesta es va tornar blanca fosforito i molt més quan després s'em va escapar la pixera i li vaig embrutar la túnica dels pebrots, que del ensurt va relliscar amb les diarrees que i havia a terra i ha caigut amb tant mala sort que ha anat parar sobre la meva megacigala just quan estava a mig ejacular, de fet la cigala se m'ha ficat dins del seu ull dret ( que per altra banda es una sort que no tingués ulls, encara s'hauria fet mal i tot), vaja que li he farcit la closca de semen.
En fi que tant dir: que soc la moooort, que soc la moooort (així, arrossegant les ós) per després fotres a rondinar com un energumen i a patalejar i després que se m'ha fotut a plorar: que si no hi ha dret... que si ningú el respecte... i s'ha començat a fotre cops de cap contra la paret i s'ha deprimit i ha començat que si em vull morir, que quina merda de vida, que sempre li toquen els pitjors, fins i tot m'ha dit que soc un raro.. (jo no soc raro, soc pintoresc), vaja que li he tingut de rentar la maleïda túnica ( com carai es digui) si el veiéssiu sense roba... es tant poqueta cosa... no m'estranya que tingui depressions, li he deixat la escombreta del water per rentar-se l'interior de la calavera i al cap d'una estona m'ha preguntat si sabia jugar a escacs, jo li he dit que no, que només sabia jugar a la oca i em jugat a la oca, però el pobre es que esta de molta mala pata, eh? Que totes les fitxes li anaven a parar a la casella de la mort i això encara l'ha deprimit més i li he tingut de donar una copeta de conyac.
I ara el tinc aquí, bevent-se el meu conyac, un conyac caríssim, eh? I quan li he preguntat que de que m'havia mort, sabeu que m'ha contestat?
VES A LA MERDA!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joaquim Parera Albiac

Joaquim Parera Albiac

5 Relats

3 Comentaris

7066 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
vaig neixer l'any 1962 (es a dir ara tinc... 1, 2,3,...bufff) i més o menys fins l'any 1995 vaig estar a la Lluna de València, altrament dit, la figuera, he tingut sort he escrit per revistes, estic a Radio Martorell i al carrer la gent no em pega ni m'escup ni m'insulta.
M'agrada escriure, no ho puc negar, una altra cosa es que escrigui com escrigui i mira posats a fer aquest tambè es un bon lloc per publicar.
he estat ficat al mon del cinema independent (tant independent que no teniem un duro) tinc un llargmetratge acavat (clar que la veritat es que no val un xurro) però apa a segui fen de les mevas.
ara no se que dir... a si, NENAS SOC SOLTER! aprofiteu!.

per més informació:
quimparera@yahoo.es