Cercador
No existeix el silenci
Un relat de: Asio- Compartir:
No existeix el silenci.
Pintat amb un traç perfecte
el pantà, negre,
sobreexposat pel sol del migdia
a terres extremes i dures, no parla.
Acompanyat per la solitud
sota les alzines,
adormiscat,
escolto amb distància
els grills llunyans.
Escolto com vibra la calor
que absorbeix el color de les pedres.
Pare, vora de l'aigua,
pesca el silenci.
Com un fantasma, com un espectre,
amb la mirada en les profunditats
de les aigües negres que algún día arribaran.
No em moc,
conservo l'instant al meu cap.
No existeix el silenci.
–- Asio
Pintat amb un traç perfecte
el pantà, negre,
sobreexposat pel sol del migdia
a terres extremes i dures, no parla.
Acompanyat per la solitud
sota les alzines,
adormiscat,
escolto amb distància
els grills llunyans.
Escolto com vibra la calor
que absorbeix el color de les pedres.
Pare, vora de l'aigua,
pesca el silenci.
Com un fantasma, com un espectre,
amb la mirada en les profunditats
de les aigües negres que algún día arribaran.
No em moc,
conservo l'instant al meu cap.
No existeix el silenci.
–- Asio
l´Autor
7 Relats
5 Comentaris
1582 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
No tinc ni idea.No soc poeta.
No soc escriptor.
No soc músic.
No soc artista.
Només escric perquè no ho puc evitar.