Cercador
No era feréstec
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Llegint la paraula que encara no sabia,
vaig comprobar atònit, que el diccionari
tampoc m'era tan feréstec com imaginava.
La pàgina en la que es trobava el seu significat
obria la boca que els propis ulls hi veien
de manera tendre i valenta.Vaig empassar-me aquell full
com aquell a qui la gana el fa córrer per camps a través,
per llocs impossibles sense atendre raons prou normals alhora de menjar.
La culpa va ser seva!!
Jo només volia llegir i entendre la descripció que se'n feia.
-tot i així, com he dit abans, el diccionari no em semblava feréstec-
vaig comprobar atònit, que el diccionari
tampoc m'era tan feréstec com imaginava.
La pàgina en la que es trobava el seu significat
obria la boca que els propis ulls hi veien
de manera tendre i valenta.Vaig empassar-me aquell full
com aquell a qui la gana el fa córrer per camps a través,
per llocs impossibles sense atendre raons prou normals alhora de menjar.
La culpa va ser seva!!
Jo només volia llegir i entendre la descripció que se'n feia.
-tot i així, com he dit abans, el diccionari no em semblava feréstec-
Comentaris
-
Hola Marc[Ofensiu]allan lee | 07-08-2011
un tema molt original i ben plasmat. M'ha fet gràcia la comparació entre el diccionari i una espècie de "selva" intrincada, amb mots com animals a l'aguait. Contenta de llegir-te
a -
Moltes vegades...[Ofensiu]AVERROIS | 11-07-2011 | Valoració: 10
...en les poesies es fan servir paraules que si que has de buscar al diccionari. Jo crec més en una poesia més planera, amb paraules entenedores, ben posades i amb ritme. Potser estic equivocat, però així ho veig.
Una abraçada.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871244 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.