no callarà la veu d'un poble

Un relat de: Marc Freixas

la nit avui no calla
davant el somni d'una son que tinc...

perquè avui no puc dormir sense somiar


el llit encalma un previ avís
que no vé d'ara
i vé de lluny i enllà...

mentre se'm va fent tard


retinc el teu somriure no ennegrit,
el poso junt a mi damunt estrelles

guardo la rialla que en sorgeix sense voler, de cop i volta,
i m'escampo l'alegria resultant pels llençols i el coixí...

i ara dormo, però no callo,
tinc son
i somio que no callarà la veu d'un poble
ni quan se'ns faci fosc

Comentaris

  • Sil3nzi | 07-09-2005 | Valoració: 7

    Hola!!! soc nova en això de..relats...faig el que puc...escolta..es precios..aquet i tots els teus textos..m'encanta com escrius..i..porto aqui 1 hora i poc més i..les teves paraules enamoren nanu! res que...un eptó..i que moltissima força er seguir endavant que no ens em de rendir...mai deixarem de llutiar contra les injusticies que sense saber com em arribat a veure...apa marc! Salut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.