Cercador
no callarà la veu d'un poble
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
la nit avui no calla
davant el somni d'una son que tinc...
perquè avui no puc dormir sense somiar
el llit encalma un previ avís
que no vé d'ara
i vé de lluny i enllà...
mentre se'm va fent tard
retinc el teu somriure no ennegrit,
el poso junt a mi damunt estrelles
guardo la rialla que en sorgeix sense voler, de cop i volta,
i m'escampo l'alegria resultant pels llençols i el coixí...
i ara dormo, però no callo,
tinc son
i somio que no callarà la veu d'un poble
ni quan se'ns faci fosc
Comentaris
-
Sil3nzi | 07-09-2005 | Valoració: 7
Hola!!! soc nova en això de..relats...faig el que puc...escolta..es precios..aquet i tots els teus textos..m'encanta com escrius..i..porto aqui 1 hora i poc més i..les teves paraules enamoren nanu! res que...un eptó..i que moltissima força er seguir endavant que no ens em de rendir...mai deixarem de llutiar contra les injusticies que sense saber com em arribat a veure...apa marc! Salut!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871230 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.