No al terrorisme

Un relat de: Marc Freixas

Sento el neguit que desperta el meu ser;
voldria una explicació lògica dels fets,
mentre se'm nega rotundament la raó d'existir.

El cervell se'm esquerda tantes vegades,
i em fa tanta por de viure en aquest món nostre,
que fins i tot la profunda tristesa que s'apodera de mi,
fa sentir-me impotent, davant d'aquesta terrible situació dramàtica que ens toca viure.

Les paraules no serveixen per esborrar tot el mal que s'ha fet;
les paraules em serviran a mi per expressar el rebuig d'uns assassins,
i per defensar la llibertat que sempre regna dins del meu cor,
i dins de tots els cors de la gent que defensa el dret a la vida en pau.

Comentaris

  • Totalment d'acord[Ofensiu]
    Queca | 09-06-2004 | Valoració: 9

    Llegeixo el teu poema i no puc evitar entristir-me molt, perquè penso en totes aquelles persones que han sigut víctimes del terrorisme. Però no podem oblidar que hi ha moltes classes de terrorisme, no només aquells en que es col·loca una bomba en un cotxe i mor algún dirigent polític, també hi ha moltes persones que pateixen la violència en silenci i han de suportar, a més a més, la ignorància de la societat i la justícia.
    Per un món en pau amb sí mateix, JA N'HI HA PROU!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.