NIXA

Ens situem al 2015, es posa a la venda Nixa, una simple aplicació que es connecta els diferents dispositius de la llar, televisor, nevera, comptador d'aigua, gas, ... El mòbil passa a controlar-los tots permeten a l'usuari millorar l'eficiència energètica, canviar de canal amb la veu, mantenir la nevera plena. Tot el que una casa intel·ligent hauria de fer. L'èxit de l'aplicació va ser immediat, en 6 mesos era l'aplicació més descarregada a mig món. En un any no tenia rival i havia fet versions en 50 idiomes i per tot tipus de dispositiu.

Molts van intentar imitar-la però ja se sap que qui pega primer pega dos cops. L'empenta inicial va permetre que dominés el mercat de forma implacable. Les millores continues, l'increment de la capacitat de gestió de nous dispositius era increïble, abans que un nou model de torradora sortís al mercat ja hi havia una actualització per controlar-la via Nixa.

Al cap de dos anys, era una empresa solida amb presència multinacional que participava en convencions acompanyant als líders de Google, Facebook o Apple. Però tot això només era el començament.

Un dia, van decidir que necessitaven incrementar els beneficis. Tot i l'èxit, el baix preu de l'aplicació no donava uns ingressos milionaris i van decidir incorporar publicitat. Per fer-ho van dedicar-se a analitzar les dades que tenien emmagatzemades. La quantitat d'informació que havien aconseguit era brutal, amb un bon processat podien saber pràcticament tot el que feia una persona. Quan es llevava, que li agradava menjar, quins programes mirava, quan deixava de prestar atenció a una sèrie per contestar un missatge o quan anava al bany.

Van aconseguir acords amb totes les companyies de publicitat, tenien mercat per a tothom. Anunciaven iogurts el dia que sabien que una família n'havia de comprar, un taller mecànic quan s'espatllava el cotxe, la nova pel·lícula del teu actor preferit. Podien apujar la temperatura d'una habitació just abans d'anunciar un gelat o abaixar-la per mostrar un bon cafè calent.

Tothom n'estava encantat, els usuaris ja no havien de veure estúpids anuncis sobre coses que no tenien cap interès i els anunciants saltant d'alegria de veure com milloraven les seves vendes cada vegada que iniciaven una nova campanya. Mica en mica, gràcies als acords i contractes amb les diferents empreses, van aconseguir instal·lar part del seu software en els diferents dispositius, de manera que el control era molt més precís i ja no necessitaven que l'usuari tingues l'aplicació instal·lada. Estaven a tot arreu. Eren com el Gran Germà.

L'èxit va permetre al fundador de la companyia iniciar una campanya política. No va tenir rival, i en un temps rècord era el President de la Confederació d'Estats Europeus, el més jove de la història. L'oposició va criticar durament el seu nomenament, ja que consideraven il·legítima la gran influencia que tenia la seva empresa en la societat i la capacitat de manipular les eleccions. Mai van aconseguir proves clares de frau, i que utilitzes tots els seus recursos per publicitat-se no era delictiu. L'actitud dialogant amb l'oposició va fer augmentar el seu prestigi entre la societat, convertint-lo en el gran líder que la societat esperava feia molts anys.

Les primeres lleis polèmiques sobre protecció de dades, llibertats individuals van passar desapercebudes gràcies al creixement econòmic i de benestar social. Va ser reelegit president per una majoria mai vista. I va ser precisament en el segon mandat quan va iniciar la seva gran campanya. Ningú se'n va adonar fins que va ser massa tard, controlava els joves, els seus ideals, els seus objectius de futur. Controlava els horaris dels ciutadans, el que veien i el que escoltaven, el que menjaven, els seus gustos. Fins i tot era capaç de manipula les relacions humanes. Podia fer créixer una empresa o enfonsar-la en la misèria tocant la seva pantalla de control. Era com un nen jugant amb la seva capsa de formigues. Era el nou Déu. Però no en tenia prou.

Els altres grans estats mundials no s'hi havien oposat mai, mantenien acords prou beneficiosos com per no molestar-se. Però en els últims mesos del segon mandat van començar a sorgir petits conflictes per explotar mines, pous petrolífers i tecnologies espacials. L'ús de l'exercit per part dels gegants asiàtics i dels nord-americans va situar al líder europeu com a una víctima de les velles costums barbàriques, augmentant la seva popularitat arreu del planeta.

Xina va ser el primer en censurar i bloquejar l'aplicació Nixa i tota la informació que en feia referència. Japó, Iran i EEUU van ser els següents. Va ser inútil, el 90% dels aparells ja incorporaven el software necessari per saltar-se la censura. L'única opció era la destrucció dels aparell, el que portaria a la societat a viure com 200 any abans, i ningú ho volia. La crispació augmentava entre els caps d'estat mundials, fins que va passar l'inevitable, ningú recorda com va començar, però la tercera guerra mundial era un fet.

No va durar ni 4 mesos. No es pot guanyar una guerra en el segle XXI sense comunicacions via satèl·lit, totes controlades per Nixa. A més, les revoltes socials a tots els països on havien desconnectat Nixa van ser definitives. El pacte que posava fi a la guerra creava un nou govern mundial de transició presidit temporalment per l'executiu de l'ONU. La restitució de Nixa a tots els països. I l'acord entre tots els govern de cedir el poder al nou ens de govern global.

Curiosament, les primeres eleccions mundials coincidiren amb el 20è aniversari de Nixa. I, com no podia ser d'altra manera, el seu fundador i creador va convertir-se en el nou President del Gobern Global. Dirigint així la vida de tota la societat del planeta.