Nits d'estiu

em dóna per llegir un relat titulat així. Quina paradoxa! I he sentit l'escalforeta dela platja, de les nits d'estiu.

Una abraçada, Sandra(?), Xavier

les preguntes d'aquestes nits estivals? Tendre i dolç poema, ple d'incertesa amorosa.

Gràcies, Th., d.

Nits d'estiu,
incertes quan podrien ser plenes,
però el desig de ser amb algú que és lluny malgrat ser a prop, algú que ha estat a prop, molt, ens fa sentir un xic buits.

I decidim esperar, i de tan en quan fer veure que no, que ja no esperem, però sabem que ho seguim fent...

No saps com t'entenc, per això i per com està escrit m'ha arribat.

Abraçades,

aleix.

Llástima que no siga una bona comentadora de poemes... Pero es el que fá l'amor, que ho comprens tot a la seua manera... Ens vejem!

Es precios...

Jo tampoc se viure sense el mar...

Besets!

Roserdeljardi.

Com ja et veig dir, aquest poema es molt maco, ple de sensacions d'enyor i un crit a la persona estimada.

"Regalo tot el meu temps
per un instant al teu costat"

Això es preciós, donar-ho tot per un instant es molt bonic, qui es pogués sentir tant estimat com estimes tu.

una molt forta abraçada amiga Thais
i Endavant que la vida es plena de camins i platges que trepitjar.

Densito