Nit fosca

Nit, fosca nit, que has fet sentir la teva foscor,
en temps llunyans, presents i futurs,
has fet de tu, l'encís,
per tu, s'han lliberat mil criatures,
i per tu, han tremolat mil gegants.

Has esglaiat el cor dels qui t'han contemplat,
has sigut refugi d'amants i d'artistes,
i dónes forces per començar un nou dia,
quedant un record de la teva tendre foscor,
i si un estel es veigués, el teu encant minvaria.

Josep Maria (17.05.2006 en homenatge a la meva professora de literatura, la tiita)