Nit de St. Joan

Nit de St. Joan...
diuen que es nit màgica,
la mes curta de l'any

Hom, joiós d'haver vençut el fred,
sortia al carrer a festejar
que mort l'hivern, vindria l'estiu
ara calia esperançar
que amb la collita d'enguany
permetés que un altre any
pogués trobar-se ben viu.

Llumejava racons,
encenia fogueres,
aleshores no hi havia llum
i cremant força il·lusions
paria flames tant enteres
que ofegaven qualsevol fum.

Cantem o ballem
al voltant d'aquest foc
viu d'il·lusions i esperança
No cal patir si veiem
com, tot i que poc a poc,
la mort se'ns atansa.

No s'ha de pensar en la mort
aquesta nit de St. Joan.
Fora !!! pensament denegatori...
Cal pensar que tenim sort,
que posseïts de rialla gran
aidarem que ningú plori.

Tant curta, però que gran...
que il·lusionada
ballem-la, cantem-la, gaudim-la
no se'ns quedi desapassionada
cap nit de St. Joan.