NIT DE SOLITUD

NIT DE SOLITUD

El cel en lluna plena, jo et buscava,
i la ment s'embriagava de tu.
Engabiada enmig del nostre record,
vivia sublim el nostre passat.

Dins el cor tinc clavada una espina,
dolça imatge del nostre primer bes.
La teva escalfor sentia prop meu
i em confortava de la solitud.

Tinc l'instint de tornar a trobar-te,
i sento q és un impossible.
Ta etèria ombra fuig aquesta nit.

No volia entendre el que em passava
i em refugiava entre les llàgrimes,
mentre les amistats no m'escoltaven.