Ni molt ni poc, només MILLOR.

Fa dies que alguna cosa ronda per dins meu, i la veritat és que no sé què és.
Crec que les poques cendres que encara quedaven, algú les ha escombrat... O si més no, les ha començat a escombrar. I després de tant de temps em dic: És possible això, ENCARA? Em toca a mi ara? No..., segur que deu ser una altre broma del destí, com totes les altres contra les que m’he hagut de encarar. Dubto molt, continuo dubtant com sempre però aquesta vegada d’una forma diferent, aquesta vegada qui dubta és un altre “jo”. Hi ha una prespectiva diferent a la d’abans, un creixement personal, una maduresa, una experiència, un record que m’ajuda a dir-me que no vol que es repeteixi el mateix i unes sensacions que vull oblidar. Però també un “jo” que no ha canviat, que continua tenint ganes de seguir endavant, de sortir de tot allò que encara tinc la sensació que em persegueix a vegades, de pujar a dalt d’una muntanya i cridar: Per fi!
A la vegada, la por m’apreta fort el cor. Si, de tot el que em va tocar viure en el seu moment, una de les coses que em donc compte que n’he tret és la POR. Ara tinc por, avui tinc por i demà en continuaré tenint. Em fa mal pensar en tot el que he passat, perquè m’ha costat molt sortir-ne, tot i que encara a vegades sembla que arrosegui alguna cosa de tot allò que vaig voler deixar enrere finalment. I és per això que tinc por, perquè no vull que em tornin a fer mal d’aquella manera tant basta, em va deixar practicament en mig d’una carretera, sense llum i sense fi. Si, aixi és com em vaig sentir...
Estic preparada per promeses, per mirades sinceres que diuen la veritat, no d’aquelles que només ho fan veure i prou, per capvespres sense fi, per abraçades que no menteixen, per un Sí a un més enllà desconegut, ... Estic preparada per tot. Perquè em conec, i tinc ganes de llançar-me a la piscina de nou, de ser valenta una altre vegada, de que si és veritat, aventurar-me per aquest lloc desconegut, com ho vaig fer en el seu dia amb algu altre.
Aixi que siusplau, siguis qui siguis, ja veus que no demano gaire, només estima’m, ESTIMA’M MILLOR... i jo faré el mateix.