Neu

Un relat de: Marc Freixas

A cada segon, respires;
trepitges l'aire feble del fred,
i el so gelat, és d'una veu que no recordes.

La neu del bosc, la toques;
blanqueja el paisatge nu,
i la promesa del teu cor, en una resposta la trobes.

Qui sap si les paraules hi tenen res a veure;
només sé dir-te sense misteris,
que no em perdré a la neu.

Comentaris

  • feblesa de l'aire...[Ofensiu]
    Nicte | 25-01-2005 | Valoració: 8

    M'ha agradat aquest poema. Sencill i breu recordant allò que pots sentir en mig de la neu, amb aquell fred que fa, a voltes, el teu seny també sigui fred i arribis a la conclusió que no et perdràs en la neu. Una metàfora molt ben trobada, doncs un bosc nevat dona peu a predre't com pot passar en mig d'un caos de sentiments...
    fins aviat!
    MUAS

  • Neu, un bon objecte...[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 19-06-2004 | Valoració: 9


    ... per evocar tot un plegat de sensacions, les que, sens dubte, traspua el teu poema.

    Felicitats, és molt bo.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.