Cercador
Neu
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
A cada segon, respires;
trepitges l'aire feble del fred,
i el so gelat, és d'una veu que no recordes.
La neu del bosc, la toques;
blanqueja el paisatge nu,
i la promesa del teu cor, en una resposta la trobes.
Qui sap si les paraules hi tenen res a veure;
només sé dir-te sense misteris,
que no em perdré a la neu.
Comentaris
-
feblesa de l'aire...[Ofensiu]Nicte | 25-01-2005 | Valoració: 8
M'ha agradat aquest poema. Sencill i breu recordant allò que pots sentir en mig de la neu, amb aquell fred que fa, a voltes, el teu seny també sigui fred i arribis a la conclusió que no et perdràs en la neu. Una metàfora molt ben trobada, doncs un bosc nevat dona peu a predre't com pot passar en mig d'un caos de sentiments...
fins aviat!
MUAS -
Neu, un bon objecte...[Ofensiu]Sergi Yagüe Garcia | 19-06-2004 | Valoració: 9
... per evocar tot un plegat de sensacions, les que, sens dubte, traspua el teu poema.
Felicitats, és molt bo.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872191 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.