N'estic fart de no somriure

Un relat de: Jordi V

N'estic fart de no somriure
De rialles que no ens fan vibrar
Amagades sota penes
Que t'oculten en l'amor
Disorts empresonan-te la passió
Deixant la meva desamparada
Sense espai per créixer
La compressió fa mal a l'ànima
Es fa feixuc seguir caminant
Sense sentir la teva il·lusió
Meravellant-me com el sol
Sense aquesta forta emoció
Il·lusionant-me com tots els estels
En el firmament dels teus ulls
Una nit qualsevol a la vora del mar
Que dur que se'm fa estimar-te
Sense sentir-te tan aprop meu
Que confongui els nostres batecs
Sense que el meu aire sigui el teu alè
Sense jocs improvisats que tan anyoro
I que situen l'altre costat del sofà
a anys llum de mi aparentment
I es que quelcom se'm menja per dins
Perque aquesta intensa emoció sexual
Et cerca i no sap on trobar-te
Et cerca i es castigada
Em fa por que quan tornis
De nou al meu costat
Em torni a sentir tan buit
D'anyorar la teva passió
Encara molt més que en la distància
Que si pogués ho donaria tot
per despertar un bon dia al teu costat
i que em miressis amb aquells ulls
per despertar un bon dia
I sentir que sóc el millor que t'ha passat mai
Així com jo ho sento per tu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Jordi V

1 Relats

0 Comentaris

736 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor