Encara, nena/Nena per sempre.

Nena,
Els teus peus no corren per jugar
Nena morta,
Solitària em mires des del teu comiat perpetu
Nena ultratjada
Els teus ulls son vidre mort i apagat,
Nena humiliada,
Des de la fotografia de primera comunió,
Nena oblidada,
Un telèfon demanava que et busquessin,
Nena perduda,
Amb el pas dels anys et van trobar:
Oblidada,
Humiliada,
Ultratjada,
Morta,
Però, encara, nena.

La nena es va perdre. Un dia no va tornar a casa. La seva família la va buscar incansablement, amb l'esperança que apareixeria viva en algun lloc. La col·laboració ciutadana va ser exemplar durant el primer any, la policia va buscar tant o més que la família, i amb la mateixa esperança. Es van distribuir cartells amb la seva fotografia, una que li havien fet el dia de la seva primera comunió. A sota, un telèfon i unes frases demanant ajuda. Després d'un any, tota aquesta ajuda es va apaivagar, la policia va destinar menys efectius a la recerca de la nena, sabien per experiència que, tard o d'hora, acabaria apareixent el seu cos, mig enterrat en un bosc de difícil accés, o calcinat amb àcid al pou cec d'una finca, o en un racó fosc d'una fàbrica abandonada, al polígon industrial més proper al lloc on la nena residia. Fins i tot la família esperava, amb un cert anhel esmorteït de trobar-la viva, però també amb l'ombra abjecta de la certesa de la seva mort. Ja només volien trobar-la, fos com fos. I un dia va aparèixer. A la televisió feia temps que no en parlaven, alguns cartells amb el seu somriure de primera comunió, havien desaparegut sota altres que anunciaven festes majors o concerts, la policia es limitava a contestar que no hi havia avenços a la investigació cada cop que la família preguntava, ja més per automatisme que per altra cosa. Va aparèixer, i no va importar on ni com ho va fer, si ho va fer mig enterrada en un bosc de difícil accés, o calcinada amb àcid al pou cec d'una finca, o en un racó fosc d'una fàbrica abandonada, al polígon industrial més proper al lloc on la nena residia. La televisió va tornar a esmentar el cas, la policia va tornar a endegar la investigació, però tot es va diluir tan sobtadament com va aparèixer el cos. Després, només va quedar l'enterrament, la ràbia, els plors, el desconcert i el buit.
Van ficar el taüt blanc i petit dins el modest nínxol, mentre la seva mare cridava entre llàgrimes: Encara és una nena!
Nena per sempre.