Cercador
Nanorepte 431: Tsunami (14-03-2011)
Un relat de: [ contrasenya recuperada ]Nanorelat guanyador:
Pànic a la mirada - tristaina
Arrapada a una biga de casa seva, la Naoko és engolida cap al remolí, amb els ulls esbatanats de pànic.
———o0o———
Resta de nanorelats participants:
Reflexió
La Natura s'enfada i mostra el seu poder.
Ens alliçona i estimula a ajudar-nos i respectar-nos,
pagant un preu alt.
Planeta Terra
La Terra, angoixada pel comportament dels humans envers ella, tremola i plora llàgrimes gegantines.
Nanorepte 431.
Enardit el mar,
amb devastadores llàgrimes
tot ho ha cobert.
L'última paraula
la té la mare natura
i és sepultura.
Apocalipsi
El sol naixent il.luminà un panorama desolador. L'ocàs, però, encara era més amenaçador.
El nostre amo
L’aigua recula enduent-se la vida mar endins.
I, d’aquesta manera, la natura ens deixa clar qui mana aquí.
Despietat
I, malgrat el terror i la devastació, l'home seguirà ofegant els sentiments de la natura.
Nuclears? No gràcies
A l'activista antinuclear de tota la vida se li negaven els ulls davant l'evidència del seu discurs cansat, esgotat, desesperat.
Enllaços al fòrum:
Pànic a la mirada - tristaina
Arrapada a una biga de casa seva, la Naoko és engolida cap al remolí, amb els ulls esbatanats de pànic.
Resta de nanorelats participants:
Reflexió
La Natura s'enfada i mostra el seu poder.
Ens alliçona i estimula a ajudar-nos i respectar-nos,
pagant un preu alt.
Planeta Terra
La Terra, angoixada pel comportament dels humans envers ella, tremola i plora llàgrimes gegantines.
Nanorepte 431.
amb devastadores llàgrimes
tot ho ha cobert.
L'última paraula
la té la mare natura
i és sepultura.
Apocalipsi
El sol naixent il.luminà un panorama desolador. L'ocàs, però, encara era més amenaçador.
El nostre amo
L’aigua recula enduent-se la vida mar endins.
I, d’aquesta manera, la natura ens deixa clar qui mana aquí.
Despietat
I, malgrat el terror i la devastació, l'home seguirà ofegant els sentiments de la natura.
Nuclears? No gràcies
A l'activista antinuclear de tota la vida se li negaven els ulls davant l'evidència del seu discurs cansat, esgotat, desesperat.
Enllaços al fòrum:
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Nanorepte 500 : Tota una vida (20-09-2011)
- Nanorepte 501: Un fet inesperat
- Nanorepte 474: Rebaixes !!! (04-07-2011)
- Nanorepte 473: Mar o muntaya? (01-07-2011)
- Nanorepte 472: Personatges de contes clàssics (28-06-2011)
- Nanorepte 471: Superant el clàssic (24-06-2011)
- Nanorepte 470: El caganiu creix... (21-06-2011)
- Nanorepte 469: Veïns!!!(18-06-2011)
- Nanorepte 468: La guerra explicada als infants (16-06-2011)
- Nanorepte 467: Criatures fantàstiques (13-06-2011)
- Nanorepte 466: Records escolars (11-06-2011)
- Nanorepte 465: Enganxats al mòbil! (08-06-2011)
- Nanorepte 464: Riure o somriure (06-06-2011)
- Nanorepte 463: El mercat (03-06-2011)
- Nanorepte 462: Ínsula Baratària(01-06-2011)