Nanorelat D: El domador

Un relat de: xesco

Quan el lleó va tancar la boca, el domador, només de coll en avall, va caure estès a terra deixant un enorme i espès bassal de sang damunt l'arena del circ. El silenci inundà tota la carpa els segons posteriors al decapitament, però aviat algú el trencà iniciant una forta ovació. Mentre l'immens felí rosegava cofoi l'aliment extra que li havia proporcionat el seu entrenador, el públic, bàsicament familiar, aplaudia fervorosament. Durant el següent número, els pallassos no aconseguiren posar-se el públic a la butxaca, i les grades es buidaren lentament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de xesco

xesco

38 Relats

108 Comentaris

50468 Lectures

Valoració de l'autor: 9.11

Biografia:
Vaig néixer quan era molt petit a Centelles (Barcelona), el 1976.
Vaig començar a escriure el 20/02 del 2002 provant sort amb la construcció de palíndroms.
M'agrada construïr encreuats i experimentar amb l'escriptura.
Sóc mestre d'educació primària, i actualment visc a Artà, Mallorca.

Em podeu llegir, també a RC, amagat darrere el nom de Xeixa, compartint jocs i experiments lingüístics amb el meu amic Xals.



Todas las cosas tienen que salir de algún sitio - cavilaba Harún-, por lo tanto, los cuentos no pueden salir del aire...

Salman Rushdie "Harún y el Mar de las Historias"

...es muy fácil. Si lo piensas, tendrás que admitir que todas las historias del mundo, en el fondo, se componen solo de veintiséis letras. Las letras son siempre las mismas y sólo cambia su combinación. Con las letras se hacen palabras, con las palabras frases, con las frases capítulos y con los capítulos historias.

Michael Ende "La historia interminable"


"Darrere els mots el paper es transforma
en mar i les lletres en peixos"

Joan Brossa