Música

Un relat de: Marc Freixas
Sempre he tingut la necessitat de descobrir música nova.

Podríem dir
que des dels tretze o catorze anys en sóc un gran aficionat...
sovint m'ha servit per escriure poemes
que fan referència als meus gustos per l'estridència,
la melodia, el soroll amb ànima
i la contundència feta amb sensibilitat.
Tampoc m'ha fet por
escoltar diversos gèneres que no tenen res a veure entre si.

Hi ha moments per la música clàssica
que transporten la meva solitud
per camins plens de tristesa
que em són gratificants per tancar-me amb mi mateix
i deixar sortir les llàgrimes que s'amagaven per dins sense voler.
N'hi ha d'altres
que em serveixen per treure la mala llet,
m'endinsen en el grunge més depressiu
i em recorda com eren aquells dies de festa inacabables...
Kurt Cobain n'era sempre el protagonista!!!
El descans m'arriba amb la cançó d'autor...
és el moment per deixar-se endur pels sentiments,
escoltar el missatge que s'amaga rera el cantautor
que sovint porta per nom
Silvio Rodríguez,
Alejandro Filio,
Pedro Guerra,
Feliu Ventura,
Lluís Llach
o Cesk Freixas,...
El minimalisme és etern en mi
mentre Wim Mertens em canta amb veu de falset i bell piano...
la casa també s'ajeu al meu costat,
el volum alt i el vol estès,
la raó del geni agosarat.
M'arriba el metall amb sons d'aquí i d'allà,
i d'entre tots ells
me'n queden uns per sempre a la memòria :
Dream Theater, el teatre dels somnis,
la bellesa amb la contundència,
una sola veu de sensibilitat
per encarar temes llargs, precisos i força arriscats en la composició.

I ara, que ja he arribat fins aquí,
direm simplement que tot això és música.

Comentaris

  • Crec...[Ofensiu]
    Anna Simon | 09-09-2011

    que és molt bo tenir la necessitat de descobrir música i més música, en definitiva quan escrivim en fem.

    Mozart va dir " La poesia ha de ser la filla obedient de la música"

    Una abraçada amic Marc

  • La Misèria[Ofensiu]
    Misèria Matacoloms | 01-08-2011 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari!. Me n''alegro i sorprenc gratament que pensis que hi ha alguna cosa d'interès en els poemes i si, sense la foscor no hi hauria la claredat, segurament. Els nostres dimonis són els propis, i de vegades se'ls arriba a estimar amb passió ... hehehe

    Dius al teu comentari que: "M'ha semblat pur, dur, trist, gris i fosc ..." amb aquestes paraules faria el que tens a bé anomenar un poema. Em sedueixen aquestes paraules... hahaha

    Moltes gràcies pels teus comentaris i una forta abraçada de Misèria ; )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.