mort i amor

Avui estava a classe amb la meva amiga Raquel. Justament el professor de Matemàtiques no havia vingut. Estàvem assegudes juntes parlant de les nostres coses. De sobte, quan només quedaven uns minuts, ha vingut la directora amb la meva germana i m'ha dit que sortís i que aniríem al despatx a parlar.
Quan hem arribat al despatx, ens ha contat una notícia terrible. Els nostres pares havien mort a un accident d'avió. Aleshores la meva germana i jo hem començat a plorar, no ho podíem creure. Hem estat al despatx unes hores i hem anat a casa.
Al cap d'una estona a casa han vingut els meus millors amics, na Raquel i en Marc. Com m'han vist plorant, m'han preguntat que era el que passava, aleshores els he contat tot el que havia passat. M'han consolat un poc i a la nit s'han anat. Avui també han vingut els meus oncles en Joan i na Maria i ens han dit que com no podíem viure soles la meva germana i jo, que ens teníem que anar a casa seva.
Ja ha passat una setmana i estic un poc millor, gràcies als meus amics. Sobretot gràcies a en Marc perquè s'ha preocupat molt de jo tant venint a casa com a l' institut. En Marc és molt simpàtic i el conec de tota la vida.
Fa uns dies estava amb ell a un parc parlant i de sobte vaig començar a mirar-lo. Em vaig quedar hipnotitzada mirant-li la cara, la forma que tenia de moure la boca, el color mel que tenien els seus ulls, escoltant la seva veu...
M'havia enamorat del meu millor amic, era un fet molt estrany però real. Jo no sabia que fer, perquè tenia molta vergonya de dir-li-ho així que li ho vaig dir a na Raquel. La meva amiga em va dir que si de veritat l'estimava li tenia que dir.
Ja havien passat 5 mesos de la mort dels meus pares, i ja més o menys ho havia superat. El que no havia fet encara era dir-li a en Marc que l'estimava i crec que ell ho sospitava un poc perquè sempre l'estava mirant i somrient.
Seguidament vaig decidir que això no podia seguir així i li vaig demanar l'opinió a la meva germana, ja que era més grossa que jo. Ella també em va dir que s'ho tenia que dir. Així que vaig decidir que el divendres pel matí s'ho diria.
El divendres pel matí em vaig aixecar una hora més d'hora del habitual. Primer de tot vaig esmorzar, després em vaig dutxar ràpidament per que em donés temps a fer tot, seguidament vaig rentar-me les dents. A continuació vaig anar a l'habitació per escollir la roba i després d'uns quants minuts davant de l'armari em vaig vestir. Com el meu cabell és arrissat me'l vaig voler allisar amb la planxa i vaig trigar més de mitja hora. Finalment vaig anar caminant a la parada de l'autocar amb la meva germana, varem pujar i varem arribar.
Ell estava a l'entrada del institut i em va mirar. Jo vaig anar cap on estava ell molt nerviosa i vaig dir-li que li tenia que dir una cosa. Seguidament li vaig dir que ell m'agradava, que l'estimava i que si volia sortir amb mi. Ell
em va dir que si i ens varem donar un peto.