@mor

La Queralt sempre ha estat una nena molt espavilada.
Ara la veig estirada al sofà de la sala d'estar llegint un llibre i m'omple el cor d'alegria el veure-la tan gran, quan sembla que fos ahir quan vaig veure en persona com naixia del ventre de la seva mare. Certament, tant ella com la meva parella han sigut dos regals que m'han donat la vida. Dos regals meravellosos.
- Mare, et veig pensativa, què et passa?- ja m'està preguntant amb els ulls ben oberts, amb la mirada curiosa. És pastada a sa mare.
- No res, només pensaba en quan vaig conèixer a la teva mare- li contesto.
- Oh! Ho vull saber! Mai m'ho heu explicat amb massa detalls... explica-m'ho, mama, sisplau!- Em demana amb una barreja de sorpresa i d'impaciencia gens amagada.
- D'acord...
L'Alícia , és a dir, la teva mare, i jo, ens vam conèixer en persona un 10 de juliol, concretament del 2011.
Anteriorment ens haviem conegut en un xat.
- Un xat? però conèixer gent així és molt estrany.. i massa casualitat que dues dones a les que els hi agradin altres dones coincideixin i s'enamorin... - em pregunta dubtosa.
Bé... ens vam coneixer en un xat on ja sabiem que trobariem gent amb la mateixa orientació que nosaltres i que podríem compartir experiències o fins i tot l'amor - li contesto amb tranqulitat.
Al principi, només ens tractàvem com amigues, però a l'anar parlant de tant en tant veiem que teníem coses en comú i les que potser no eren tan en comú ens atreien l'una de l'altra.
Ens vam coneixer a l'estació de tren de Girona, doncs jo vivia allà amb l'avia i els teus tiets per part meva i ella a Barcelona amb els avis i les tietes.
Jo tenia pensat haver baixat un dia abans a Barcelona per conèixer-la, feia setmanes que ho tenia planejat, però finalment va haver de pujar ella a Girona, per que la teva avia, la meva mare, desconfiava de que l'hagués conegut per internet, tenia massa prejudicis per ser les dues dones i per que pensava que podia ser qualsevol viciós que em tingués enganyada.
Per sort, la vaig coneixer en persona i em va encantar. Només arribar em va fer un petó que em va deixar petrificada... era tan dolç... Després vam fer un volt pel barri vell, per davant de la catedral, al voltant de les muralles i pel Parc de la Devesa. Vam dinar en un japonés a la Plaça de la Independència i després vam anar als Albéniz a veure una pelicula. Va ser un dia molt romàntic i emocionant. A partir d'aleshores va començar la nostra vida en comú i des d'aleshores que no ens hem separat.
Poc a poc, les nostres famílies van anar assumint la nostra relació i més tard vas neixer tu, la nostra petita Queralt.
- No sabia que hagués sigut tan interessant... una història així, deu haver sigut dura- em diu la nineta dels meus ulls.
- Bé... m'alegro que t'hagi agradat, però no es tan dura quan trobes l'amor definitiu i haver conegut a la teva mare, hagi sigut per internet o no, malgrat els perills que té a vegades, ha valgut la pena.