Cercador
Mont Fort
Un relat de: Inspira, espira.- Compartir:
T'estaves convertint en una nova oportunitat, estàvem tots dos, cansats dels nostres respectius viatges, amb un cap de setmana ple d'activitats. El sofà era ample, tu estaves a la meua dreta asseguda. Estàvem a punt de dormir-se.
Però jo et tenia ganes, et volia poc a poc. Em preguntava per dintre, «perquè no?». Em vaig agafar a tu i em vas rebutjar ràpidament. La son va fer que desistira. En un principi vaig caure a la teua panxa, estava a gust i era per part teva una mostra de cordialitat que acceptares que estiguera sobre tu, però jo no era un fill que es resguarda al cau de la seua mare i vaig baixar cap als teus peus. Primer vaig acaronar-los, després vaig començar un sensual massatge. Et ficares calenta, els teus moviments ho demostràvem. Com un remolí vaig començar a besar-te, a mossegar-te, pujant de nou poc a poc als teus llavis, fins al final poder arribar ells i notar-los junt als meus. Per fi. Però de nou vares parar. I va aparèixer el nom d'ella, anava a estar per allí, anàvem a coincidir i la forma de negar-me aquell desig era parlar d'ella. Ho vas aconseguir. Et vaig dir que volia oblidar-la que estava fart, que estava cansat i que ja tot em donava igual. Jo i la meua erecció. Insistires i acabarem dormits.
Van ser uns dies d'arrastraments, de records, d'evitar-la en tot moment.
Fins al final, quan em vaig retrobar amb ella, casualment (com tota aquesta casualitat que sempre em fa arribar-hi) ens tocava compartir habitació. La pujada per l'ascensor va ser com abans, ella estava receptiva i jo encès, perquè ella m'encén. Tot apuntava a que aquesta nit arribava allò què mai passava i pel que jo la volia oblidar. Em va avisar que tu també estaves dintre, però ja no atenia a raons, la desitjava, com sempre.
Obrirem la porta i allí estaves tu. No et volíem despertar, però ho férem i el meu cap es va obrir a tota la realitat. Tenies raó, ella era més forta, més important. Tot allò em va deixar dessolat.
M'havia decepcionat de nou a mi mateix. No varem fer res, no va passar res, com sempre, però en tot cas, et vaig besar i quan això em passa a un somni, significa molt.
Però jo et tenia ganes, et volia poc a poc. Em preguntava per dintre, «perquè no?». Em vaig agafar a tu i em vas rebutjar ràpidament. La son va fer que desistira. En un principi vaig caure a la teua panxa, estava a gust i era per part teva una mostra de cordialitat que acceptares que estiguera sobre tu, però jo no era un fill que es resguarda al cau de la seua mare i vaig baixar cap als teus peus. Primer vaig acaronar-los, després vaig començar un sensual massatge. Et ficares calenta, els teus moviments ho demostràvem. Com un remolí vaig començar a besar-te, a mossegar-te, pujant de nou poc a poc als teus llavis, fins al final poder arribar ells i notar-los junt als meus. Per fi. Però de nou vares parar. I va aparèixer el nom d'ella, anava a estar per allí, anàvem a coincidir i la forma de negar-me aquell desig era parlar d'ella. Ho vas aconseguir. Et vaig dir que volia oblidar-la que estava fart, que estava cansat i que ja tot em donava igual. Jo i la meua erecció. Insistires i acabarem dormits.
Van ser uns dies d'arrastraments, de records, d'evitar-la en tot moment.
Fins al final, quan em vaig retrobar amb ella, casualment (com tota aquesta casualitat que sempre em fa arribar-hi) ens tocava compartir habitació. La pujada per l'ascensor va ser com abans, ella estava receptiva i jo encès, perquè ella m'encén. Tot apuntava a que aquesta nit arribava allò què mai passava i pel que jo la volia oblidar. Em va avisar que tu també estaves dintre, però ja no atenia a raons, la desitjava, com sempre.
Obrirem la porta i allí estaves tu. No et volíem despertar, però ho férem i el meu cap es va obrir a tota la realitat. Tenies raó, ella era més forta, més important. Tot allò em va deixar dessolat.
M'havia decepcionat de nou a mi mateix. No varem fer res, no va passar res, com sempre, però en tot cas, et vaig besar i quan això em passa a un somni, significa molt.